avui he anat a dinar amb la meva germana.
Feia dies que no la veia, i la trobava a faltar, me n'he adonat.
Hem anat a mejar noodles. I ens hem posat al dia.
Ens hem adonat que ens coneixem poc, o que hi ha detalls de les nostres vides que no sabem.
Les boles amb pèls no eren als noodles.
1 comentario:
jajaja! què indiscret ets, favaritx!
el que no sabia de la meva germana eren detalls quotidians, com ara tactes, olors i sabors que a vegades creus universals...i gairebé sempre són molt personals.
Tens raó en la e, els germans sempre hi són (a vegades per molt que et pesi)i els amics, quan són com germans, també.
La resta, són propines de la vida... i depèn de la sort que tinguis ensopegant gent.
Publicar un comentario