miércoles, mayo 24, 2006

Sunday I'm in lOve!

"I went to the woods because I wished to live deliberately, to front only the essential facts of life, and see if I could not learn what it had to teach, and not when I came to die, discover that I had not lived. I wanted to live deep and suck out all the marrow of life, to drive life into a corner and reduce it to its lowest terms, to know it by experience and be able to give a true account in my next excursion" (Henry David Thoreau)

Sunday will come.

martes, mayo 23, 2006

un toque!

a vegades no saps quina imatge transmets fins que t'ho diuen. De sobte, algú que et coneix poc, o un bon amic, et sorprenen amb la veritat als morros. I t'adones que la necessitaves, que de tant explica-te històries i contes per no dormir te n'has cabat creient els personatges, i necessites un cop de puny, una galleda d'aigua freda, una paret de vidre, un camió que et passi per sobre i et deixi com els dibuixos animats, un piano que et caigui des de l'atic, un canó que t'esclati a l'inrevés... un bon amic.

lunes, mayo 22, 2006

EXCUSES

se'n va a dinar amb dos amics. No hi havia d'anar, avui, no estava programat a l'agenda, però s'ha deixat convèncer fàcilment. A l'amiga l'acomiaden, fins l'any que ve, perquè torna al seu país, la seva terra... es nota que no en té ganes. L'amic escolta. Al final del dinar acabaran discutint, i ella posant'hi pau, com sempre. En el fons enveja la confiança que es tenen els altres dos per enfadar-se i desenfadar-se. A ella no li surt mai, sempre necessita posar pau, quedar bé, tenir la sensació que és agradable amb els altres, encara que per a ella resulti desagradable ser-ho. I es posa a pensar en quines són les excuses que ha de dir-se a sí mateixa per no ser ella mateixa, per disfressar-se cada dia i ser agradable. Pensa en les excuses, com les que feia servir cada dia al cole, quan arribava tard (sí, cada dia). El "m'he adormit" i "no he sentit el despertador" sempre anaven acompanyats de la pitjor de les vergonyes, i de les repetides "bronques" de la "senyu". Mai se li va acudir, però, dir que havia atropellat una cabra.

viernes, mayo 19, 2006

any nou

arriba el clímax de la primavera, i amb ell nous amics, vells retrobats... i altra vegada un forat a dins, molt gros, mot gros, que es va fent fons i profund i no s'acaba. Arriben la primavera i l'alegria, i el forat neger les engull, i les retorna magnificades. I serà així fins que la tardor torni a calmar els ànims. Però fins llavors... a disfrutar!!!

lunes, mayo 15, 2006

nit d'amants

Li envia un missatge.
I ell, com sempre, li respon que és la més oportuna: té un sopar amb un cosí de fora que és a la ciutat per feina, però no té ganes d'anar-hi. En cinc minuts serà a casa d'ella.
Espera pacientment, llegint al sofà, mentre li puja l'escalfor d'entre les cames. Res no ho atura.
Ell triga cinc minuts exactes, i truquen a baix.
Respon, prem el botó de l'automàtic, penja l'auricular i obre la porta de casa. Sent com l'ascensor es posa en marxa. Puja, arriba al pis. S'obre laporta, i de sobte hi ha una cosa extraña: és més alt... ha crescut? Es tanca la porta i apareix la cara riallera d'un amic de la infància. Tots dos riuen: ell, tímid, ella ente avergonyida i divertida. Ell no ho entén. Ella diu que esperava algú altre, nota que es posa vermella i de sobte a ell se li encenen els ulls. Ho ha entès. Ja passarà un altre dia a fer el cafè. S'acomiaden, ara ella divertida i ell molt tallat. Torna a funcionar l'ascensor. Tornen a escalfar el sofà i el llibre.
Deu minuts després torna a sonar el timbre de baix. Ara sí que és ell. Es repeteix l'escena, però sense sorpresa. Al cap de dues hores ell se'n va.
Ha estat el clau més divertit i sincer que han fet junts. Tots dos saben que avui deixen de ser amants.
Tots dos saben que el llit s'ha trencat perquè hi havia massa gent, ella pensava en un altre. Ell també. I això és molt de pes. Estan contents. Han estat sincers. Quan ella tanca la porta torna a riure: ha funcionat, i a més s'ha divertit. Els cercles es van tancant. I arriba l'estiu. La vida no podria ser més perfecta.

viernes, mayo 12, 2006

jueves, mayo 11, 2006

miércoles, mayo 10, 2006

East of eden

"The greatest terror a child can have is that he is not loved, and rejection is the hell he fears. I think everyone in the world to a large or small extent has felt rejection. And with rejection comes anger, and with anger some kind of crime in revenge for the rejection, and with the crime guilt -and there is the story of mankind."

i jo afegeixo: and womankind