martes, diciembre 12, 2006

lunes de nuevo

alba de invierno
frio afuera
calor adentro.
Te vas,
y empiezas a empaquetar.
Pero yo no te dejo. Sabes que no te voy a dejar.
Sabes que te voy a convenecer. Sabemos que vamos a sudar.

Pero consigue terminar.Consigues cerrar la maleta.
Y el adiós de duremevela
me sabe a rápido
a hola postrero
a un te quiero silenciado
por miedo al rechazo.

Y no sé sin quiero verte
no sé quiero quererte
no sé si tengo miedo.

Pero sé que el día se levantó frio
y tú lo calentaste.
Sé que el sol salio
porque tu lo llamaste
y acudió a allanar el camino
de la huida forzosa,
del amante a la caza
de un vuelo desesperado
retardado postergado por amor
realizado por dinero

viernes, diciembre 08, 2006

aquí estem

asseguts l'un al costat de l'altre, consultant correus, mirant de comprar les entrades del cinema i esperant de trobar les claus de casa en algun moment o altre de la nit i, sobretot, abans d'haver d'anar a dormir.
Les persones canvien molt segons la situació.
Tant de bo em pogués veure pel forat del pany, encara que fos només un moment, per saber quant.
Encara hi ha coses i, sobretot, persones, que continuen al meu cap. Endins, ben endins...

miércoles, noviembre 22, 2006

Estiu o hivern?

A ella li agraden els estius. La calor intensa, la sensualitat d’una pell suau hidratada per l’humitat de l’ambient, les tardes tòrrides seguides de nits inquietes plenes de ball i de riure, de sexe de matinada i esmorzars a la vora del mar… li agrada dur vestits lleugers i sentir com una brisa – no gaire fresca, que ella ja ho és prou- li acaricia l’entrecuix d’esquitllada, com un sifosnofos que mai ningú podrà provar…

A ell li agraden els hiverns. La sensació vigoritzant d’un matí gelat, blanc, blau i fred a les muntanyes. L’olor del cafè a la caseta de fusta de la muntanya, el cruixir de la fusta i el soroll de l’estufa que es posa en marxa abans que el mateix dia. Els raigs de sol i la llum blanca, tot suau, fresc, net.

Ell viu sis mesos a l’hemisferi nord, provant l’hivern d’aquí i d’allà, i sis mesos a l’hemisferi sud, en l’única ciutat límit prou “europea” per agradar-li i prou americana per contenir el caos que li agrada. Ben a prop del pol, ben a prop de la natura àrida, neta d’humans i de calor…

Ella viu a l’hemisferi nord, tot l’any. Prova de viatjar prou per arribar al sud, però de moment no se’n surt gaire. Ell li ha dit que no es preocupi, que l’ajuda, que confia en ella, que segur que se’n sortirà, que perquè no s’anima a dur la vida que duu ell…
Ella ho veu clar: és el que en realitat sempre li ha agradat. El que més desitja a la vida: viatjar. Viure aquí i allà mentre treballa i en algun punt del món li ingressen diners mensualment. No gaires, només els necessaris per viure còmodament, bé, però sense ser rica, que l’abundància continuada vicia i crea monstres, com la raó en temps de Goya. Ha estat lluitant per aconseguir-ho i, finalment, ha trobat una empresa que li permet treballar des d’arreu del món. Només necessita complir els plaços de lliurament, sempre d’acord amb l’horari nocturn de Reykjavik, cada dia 1 i 15 de mes. Ja té l’ordinador i el telèfon per satèl•lit.

Ara ja només té un problema. No sap com dir-li a ELL que, el que més desitja al món, és viure en un estiu permanent, de samarretes i tirants, sense saber què és una abric ni la diferència entre bufanda i fulard, jersei o pullòver... potser li dirà primer que amb la primavera ja es conforma. A veure si cola.

viernes, noviembre 17, 2006

tornar a Paris

és encara millor!!! estio nerviosssima, i no és per la ciutat. Tinc ganes de veure'l, però també que tots els meus amics el vegin. Les coordenades espai/temps sçón capricioses

miércoles, noviembre 08, 2006

paris, toujours

feia 8 anys que no hi era. I la ciutat de la llum m'ha tornat a enlluernar. El millor, ha estat que no només la ciutat ha canviat i evolucionat (el Marais ja és una zona fantàstica, no només increïblement cool i "underground" -diguem'ho així, per qüestió de politesse).

La Tour Eiffel la nuit també va ser una freda i agradable sorpresa, i el fet de ser en una ciutat realment internacional durant uns dies m'ha tornat a fer enyorar altres moments d'activitat, proximitat i "sparkling life".

També m'he descobert a mi mateixa, altra vegada.
Darrerament ho faig sovint, és veritat. També ho és que, darrerament,hi ha moltes persones que em descobreixen, i això em fa sentir millor, ves per on.

miércoles, octubre 04, 2006

no ins.

a vegades no tens el moment, la força, la concentració....
i és veritat que la inspiració t'ha de trobar treballant, estimat Pablo, però si ho estàs fent en una altra cosa després és difícil aturar-te un moment i tornar al què realment t'importa, al què t'inspira... especialment quan la teva vida quotidiana no ho fa.

A vegades, però, només cal que tu sorprenguis, canvïis de rumb per uns instants, i deixis a tothom amb el peu canviat, sense opcions a porta... a vegdaes ho necessites, perquè la vida t'avorreix. I no hi ha res més horirble que avorrirse... sobretot quan la vida pot ser tant divertida!

martes, septiembre 05, 2006

helloday!

ahir era, oficialment extra-oficial, és a dir, popularment, el helloday.

O sigui: el dia en que, com que tothom arriba de les vacances, tothom es passa el dia dient-se hola, saludant, abraçant-se, petonejant-se i un llarg etcètera de demostracions d'afecte entre persones que, la resta de l'any, es dediquen a clavar-se punyals i altres variants d'arma blanca, preferentment per l'esquena. Però és ben curiós com el "helloday" els reconcilia tots, morenos i guapos com tornen de les vacances i, per un dia, et penses que aquest any tot serà diferent, tú que has pringat més del necessari perquè pensaves que així la recompensa arribaria abans, que tornar abans t'estalviaria un munt de maldecaps, problemes i depressions post-part...perdó, post-vacacionals et trobes, durant el helloday, en la postura més idiota de totes.

I és que no hi ha com les tradicions contemporànies per fer sentir un ésser humà normal i corrent el més inútil dels mortals.
Avui ha estat un altre dia- per sort

martes, agosto 29, 2006

premonició

quan tothom sap alguna cosa, i tu no, i saps que ho saben,i ells ho saben i saben que tu no ho saps... és fatal quan t'avorreixes, oi?

lunes, agosto 28, 2006

world's shortest personality test

Your Personality Profile

You are sexy, powerful, and bold.
You're full of passion and energy...
Sometimes this passion has a dark side.

You feel most alive when you're seducing someone.
You never fail to get someone's attention.
Quick minded, you're also quick to lose your temper!

miércoles, agosto 23, 2006

empty

o buida
contrari de plena
sinònim d'espai lliure
vide,
vacía...


sense res més per donar
per oferir.
A vegades una mica de repòs ajuda a omplir
d'idees
il·lusions
esperances
metes
una vida.

jueves, julio 27, 2006

forat

quan ja no és dubte
és certesa
sempre hi ha un forat que s'obre
i un altre que es tanca.
És com obrir i tancar portes
però a dins, al teu cos
molt endins.
Mai saps quin forat s'obre
ni si et farà més mal
en obrir-se que en tancar-se.
Només saps el que sents.

domingo, julio 23, 2006

silenci

no és que no tinguem res a dir-nos,
és que som massa lluny.
No és que ens agradi el silenci,
és que no ens sentim.
No és que no vulgui dir res,
és que no sé per on començar.

jueves, julio 20, 2006

viernes, julio 14, 2006

plans

fer molts plans està bé
tenir-los també.

Però poder complir-los
tranquil·lament
sense presses
ni pors
sense pressions
ni dolors
sense angoixes
i amb goig.

Plans
de vida
de nit
de mesos
de pis
de viatges
d'estudis
de carreteres
...
plans planers
és el que vull.

Són els meus.

viernes, junio 16, 2006

(re)encuentro en NZ

encuentro un encuentro
y me desencuentro contigo
porque estás lejos
and I dream you come to me
and I dream you are here
but you are not
and the sun comes
et tu m'écris
et je te rêve encore
et je pense à toi
en pensant à moi
et j'aime bien l'idée
de te retrouver
en faisant le canoë
i penso que vindràs
perquè ets tu
el meu príncep blau
em recolliràs
i marxarem
tant contents
a la fi del món
i tot content
em diràs:
ti voglio tanto bene, cara mia
i et miraré
i em fondré en els teus ulls
i m'adonaré que ha passat el dia
i ha arribat la nit
i amb els ulls desperts
i el cos àgil et portaré al llit
i el farem immens.

miércoles, mayo 24, 2006

Sunday I'm in lOve!

"I went to the woods because I wished to live deliberately, to front only the essential facts of life, and see if I could not learn what it had to teach, and not when I came to die, discover that I had not lived. I wanted to live deep and suck out all the marrow of life, to drive life into a corner and reduce it to its lowest terms, to know it by experience and be able to give a true account in my next excursion" (Henry David Thoreau)

Sunday will come.

martes, mayo 23, 2006

un toque!

a vegades no saps quina imatge transmets fins que t'ho diuen. De sobte, algú que et coneix poc, o un bon amic, et sorprenen amb la veritat als morros. I t'adones que la necessitaves, que de tant explica-te històries i contes per no dormir te n'has cabat creient els personatges, i necessites un cop de puny, una galleda d'aigua freda, una paret de vidre, un camió que et passi per sobre i et deixi com els dibuixos animats, un piano que et caigui des de l'atic, un canó que t'esclati a l'inrevés... un bon amic.

lunes, mayo 22, 2006

EXCUSES

se'n va a dinar amb dos amics. No hi havia d'anar, avui, no estava programat a l'agenda, però s'ha deixat convèncer fàcilment. A l'amiga l'acomiaden, fins l'any que ve, perquè torna al seu país, la seva terra... es nota que no en té ganes. L'amic escolta. Al final del dinar acabaran discutint, i ella posant'hi pau, com sempre. En el fons enveja la confiança que es tenen els altres dos per enfadar-se i desenfadar-se. A ella no li surt mai, sempre necessita posar pau, quedar bé, tenir la sensació que és agradable amb els altres, encara que per a ella resulti desagradable ser-ho. I es posa a pensar en quines són les excuses que ha de dir-se a sí mateixa per no ser ella mateixa, per disfressar-se cada dia i ser agradable. Pensa en les excuses, com les que feia servir cada dia al cole, quan arribava tard (sí, cada dia). El "m'he adormit" i "no he sentit el despertador" sempre anaven acompanyats de la pitjor de les vergonyes, i de les repetides "bronques" de la "senyu". Mai se li va acudir, però, dir que havia atropellat una cabra.

viernes, mayo 19, 2006

any nou

arriba el clímax de la primavera, i amb ell nous amics, vells retrobats... i altra vegada un forat a dins, molt gros, mot gros, que es va fent fons i profund i no s'acaba. Arriben la primavera i l'alegria, i el forat neger les engull, i les retorna magnificades. I serà així fins que la tardor torni a calmar els ànims. Però fins llavors... a disfrutar!!!

lunes, mayo 15, 2006

nit d'amants

Li envia un missatge.
I ell, com sempre, li respon que és la més oportuna: té un sopar amb un cosí de fora que és a la ciutat per feina, però no té ganes d'anar-hi. En cinc minuts serà a casa d'ella.
Espera pacientment, llegint al sofà, mentre li puja l'escalfor d'entre les cames. Res no ho atura.
Ell triga cinc minuts exactes, i truquen a baix.
Respon, prem el botó de l'automàtic, penja l'auricular i obre la porta de casa. Sent com l'ascensor es posa en marxa. Puja, arriba al pis. S'obre laporta, i de sobte hi ha una cosa extraña: és més alt... ha crescut? Es tanca la porta i apareix la cara riallera d'un amic de la infància. Tots dos riuen: ell, tímid, ella ente avergonyida i divertida. Ell no ho entén. Ella diu que esperava algú altre, nota que es posa vermella i de sobte a ell se li encenen els ulls. Ho ha entès. Ja passarà un altre dia a fer el cafè. S'acomiaden, ara ella divertida i ell molt tallat. Torna a funcionar l'ascensor. Tornen a escalfar el sofà i el llibre.
Deu minuts després torna a sonar el timbre de baix. Ara sí que és ell. Es repeteix l'escena, però sense sorpresa. Al cap de dues hores ell se'n va.
Ha estat el clau més divertit i sincer que han fet junts. Tots dos saben que avui deixen de ser amants.
Tots dos saben que el llit s'ha trencat perquè hi havia massa gent, ella pensava en un altre. Ell també. I això és molt de pes. Estan contents. Han estat sincers. Quan ella tanca la porta torna a riure: ha funcionat, i a més s'ha divertit. Els cercles es van tancant. I arriba l'estiu. La vida no podria ser més perfecta.

viernes, mayo 12, 2006

jueves, mayo 11, 2006

miércoles, mayo 10, 2006

East of eden

"The greatest terror a child can have is that he is not loved, and rejection is the hell he fears. I think everyone in the world to a large or small extent has felt rejection. And with rejection comes anger, and with anger some kind of crime in revenge for the rejection, and with the crime guilt -and there is the story of mankind."

i jo afegeixo: and womankind

lunes, abril 03, 2006

pinkying

és difícil conèixer algú i connectar-hi. És difícil conèixer algú i entendre-t'hi. Però encara és més difícil trobar algú que et desperti. Perquè els hivern són massa llargs. A vegades duren massa anys.

viernes, marzo 31, 2006

a vegades passa

que trobes el què no esperaves quan menys t'ho pensaves. I llavors et canvia la perspectiva, tot té una altra olor i un altre color, i el món et sembla diferent.

La sensació només dura uns dies, malgrat la intensitat, perquè tot i que diferent no vol dir pitjor, de seguida entra al drap la "familiaritat", i torna a canviar la perspectiva, introduint la novetat en la quotidianitat.

Pinkygate!

martes, marzo 21, 2006

musa no, descubridora

ara resulto que sóc una "cazatalentos" natural.
Jo no ho vull, però descobreixo talents incipients en persones que "els altres" no s'imaginen que poden ser extraordinàries. Jo sí. Sempre ho he vist, quan algú és especial. I m'agrada. No m'ha importat mai que els altres trobesisn que la persona era extranya, rara, freak... però el que més em molesta, el que sempre m'ha molestat és que ningú me'n reconegui el mèrit, i en "la foule" tothom s'oblida que jo el vaig veure primer, per molt envoltat de nimfes precioses que l'afalaguen constantment (sempre acostuma a passar amb els individus masculins, això...).
Dec ser una hydra sense saber-ho...

miércoles, marzo 15, 2006

config/sys

a veces te desonfiguras. y lo más difícil es volver a configurarte. Volver a instalar todos los programas, a predeterminar el idioma del word, el del corrector, el del outlook... puedes tardar sólo unos minutos o estar reconfigurando y reinstalando durante meses. Lo más curioso es

lunes, marzo 13, 2006

time is on my side

a la pel·lícula Fallen aquesta cançó acaba sent un himne. A mí m'agradaria que, algún cop a la meva vida, fos veritat.

viernes, marzo 10, 2006

la musa

sé que sona pedant, fins i tot fa ràbia, però us ho haig de confessar: sóc una musa.
Sempre inspiro tothom que tinc al voltant. No puc, però, fer servir la inspiració per a mi mateixa (i això que a vegades m'aniria realment MOLT bé).
El cas és que hi ha moltes maneres d'inspirar la gent: suggerir-los idees, "conduir-los" el pensament fins que troben el què estan buscant, ajudar-los en el moment en què estan estancats... però també hi ha altres formes d’inspirar, com quan dones ànims a algú perquè continuï en un projecte en el que ja no creu, però tu veus que només li falten uns metres per arribar a la cantonada i ensopegar de morros amb l’èxit més rotund i espatarrant... tinc, en el meu currículum de musa, un parell de fracassos estrepitosos, és clar. Si voleu saber la veritat, totes en tenim, es veu que ens hem de trobar amb el fracàs per poder seguir inspirant èxit. Però el cas és que, com a musa, sóc bastant bona. El problema, ara , és que m’he quedat sense feina. Tothom, al meu voltant, està inspirat - i treballant en el què jo els he suggerit, el pintor tenia raó ;) – i ja sé que la resposta és molt fàcil: doncs busca més gent, més enllà. Però, encara que no us ho cregueu, només trobar nous “inspirats” comencen a tenir a idees, els hi començar a anar bé tot el que els hi anava malament, i de sobte tenen tant d’èxit que no tenen temps per estar-se amb mi, xerrar, anar a passejar, a veure una pel•li per després comentar-la i tenir més idees de les que en sorgiran nous projectes... a mí, el meu èxit m'aïlla.
Hauré d'aprendre a ser menys eficient

martes, marzo 07, 2006

3 cafès i 2 "brioxos"

és el que ja porto tal dia com avui.Considerant que m'he llevat a les 6 (i malgrat això he perdut el tren de les 7h - el meu gos de bon matí és moníssim:)podria tenir excusa (si no fóssim ja en plena època "operación bikini").

lunes, marzo 06, 2006

Abandó empresarial

Anit vaig rebre aquest missatge:

mensaje de vodafone
te informamos que ya no tienes a2 porque tu pareja ha abandonado vodafone. Te recordamos que ya puedes formar un nuevo a2 (6€i.i.por persona).

Em va sorprendre que el màrqueting sàpiga fer servir tant bé els missatges emotius. L’ús de la paraula “abandó” és sorprenent.

Després vaig confirmar el telèfon a l’agenda. Fet.
Com sempre, jo ja ni me'n recordava.
Arribarà el bon temps i jo seguiré trencant llaços (i si no els trencaran per mi, encara que no vulgui).

miércoles, marzo 01, 2006

escenas de mi vida (i II)

o de cómo un viernes anodino puede serlo más...
ahora salgo del trabajo, y espero queel día mejore, porqeu esto e suna mierda. Debo ser capaz de positivar als cosas... no?

L'afer del pis s'aclareix, però no sé si és millor o pitjor.
De tota manera, és curiós com,a vegades, al vida et tria companys que no t'hauries imaginat mai.

martes, febrero 28, 2006

als fans

he solucionat el petit problema d'aquests dies, ja podeu fer tots els comentaris que vulgueu.

"Prostituyámonos, querida" dijo él

y ella respondió con mirada inquisidora y gesto interrogativo.
"No, no, en serio." siguió él "Yo quiero vivir de las mujeres, es el único medio que tengo de vivir bien. Y tú, tu... (silencio) tu quieres estar conmigo, pero la única forma de que sea viable es ésta. Mira, apenas podemos mantenernos, y a los dos nos gustan las cosas caras" de nuevo, mirada inquisidora de ella que él respondía con más verborrea "seríamos tan felices, querida. Yo sé que vivir contigo me gusta, y así estamos bien, incluso muy bien, ¿no? ¿Para qué complicar las cosas? ¡Es todo tan bonito, ahora! No lo estropeemos, ¿quieres? ¡Seamos felices!¡Peguémonos la gran vida!¡Prostituyámonos, querida!"
Puc ser jo, pots ser tu, podem ser tots.

viernes, febrero 24, 2006

fein@s

veure que el què tu vols ho fa un altre, i fatal, pot ser ambició, frustració o senzillament impotència davant de les petites coses mal fetes que fan d'aquest món un lloc pitjor.
mmmmf
:(

miércoles, febrero 22, 2006

HOBBES

avui al matí, a la tele, abans que marxés de casa, l'han citat.
A mí m'ha recordat un amic que, en moments difícils, sempre m'ha ajudat sempre a centrar-me, a refredar el carburador i "mantenir" el cap fred. He pensat que triant hobbes no triava identificar-se amb una filosofia de vida, o un filòsof que quedés bé citar les nits de lluna al bar, davant d'una cervesa i una "xati" enlluernada. He pensat que triant Hobbes es triava a ell.
I ho he trobat molt encertat.
:)

martes, febrero 21, 2006

miratge

és estrany com a vegades les coses semblen el què no són... i et sembla reconèixer un gest, una paraula, una expressió, que t'havien sigut tant familiars en una època de la teva vida i que després, de sobte, ja no són (no hi són, no són, no existeixen, s'esvaneixen com la boira d'un matí d'hivern, la rosada primaveral o la calitja d'estiu quan arriba la frescor del vespre).

I acceptes el canvi perquè saps que, amb el temps, hi surts guanyant -i per molt- però et costa avesar-t'hi. Se't fa estrany. Perquè a vegades tú mateixa et sorprens sense saber si un gest és teu o te l'han deixat, si aquella pel·li realment t'agrada a tu o si el llibre que et llegeixes et va cridar l'atenció o te'l va recomanar... per això ahir va ser un dia important.
Vaig perdre algú, i ahir el buit es feia massa evident. Però també ahir vaig trobar una altra persona que donava per perduda. I de sobte vaig ser conscient que jo no sóc gaire més que una petita suma -temporal- de circumstàncies. I que res del que jo pugui pensar que em defineix és estàtic, o difinitori en sí mateix.
Res és per sempre, i ahir menys que mai.
A vegades voldries creuar un oceà d'indiferència per poder dir "hola" i abraçar algú que t'havies estimat. A vegades voldries volar sobre les aigües del temps i la distància per tenir un segon d'escalfor, uan aprt de la teva vida anterior, i després tancar la porta de nou, per no tornar a obrir-la.
Però saps que no pots.
(Vas tancar la porta fa temps i ja no en tens la clau).

sábado, febrero 18, 2006

la Barcelona que jo estimo

és la que és plena de contrastos. La que es manifesta, com avui (eren les "comarques ens visiten"... per això era tant divertit i tant viu) i la que és xarnega, bruta, indefinida... la que acull guiris despistats, com l'anglès amb bombí que cada dia e spasseja amb una denúncia cívica diferent, la que acull els llibertaris d'arreu i gent d'Unió ben disfressada, la que fa bon temps quan el necessitem, i obre fins tard, és neta, viva i plena de llum.
Vull veure moltes ciutats més al món, però sé que no n'hi haurà cap com ella.
I ara, a sopar i ballar, que és cap de setmana i cal disfrutar!

jueves, febrero 16, 2006

odio / hate/ haine

un bon dia es va despertar "cabrejada". I la paraula es quedava curta. Estava indignada, furiosa, emprenyadíssima. Era incapaç de recordar què havia somniat la nit passada, què havia viscut els anys anteriors a aquell instant. Només podia sentir una cosa: ODI.

Va provar de no fer-ne cas i, gairebé barallant-se amb sí mateixa, va llevar-se i se'n va anar a dutxar. L'exercici d'higiene diària va ser especialment difícil aquell dia. Volia i no volia. Odiava el món i, per tant, també odiava el gel, l'esponja, l'aigua... tot l'irritava. Qulasevol fet, situació, sentiment li produïua una fúria interna de dimensions mai experimentades.

Quan ja havia aconseguit vestir-se i sortir de casa s'adonà que feia sol. Un dia esplèndid. I ella, plena d'odi, de fúria assassina. Els ocells, desperts, s'allunyaven de la ciutat, com si així puguessin evitar el proper brot de grip aviària (l'enèssima d'ençà de l'extinció de totes les espècies d'aus i la "clonació massiva" del segle XXI) amb aquell vol tant característic que un biòleg havia batejat feia temps com "el vol del pànic".

Va enfilar rambla avall per anar a treballar, i mentre caminava notava com, de tant en tant, el braç se li escapava, en perdia el control, i acabava abufetejant el pobre home que caminava al seu costat (a la tercera va ser la vençuda i el pobre home va tirar el bastó a terra en un simbòlic gest de protesta que no va arribar mai a atènyer-la). També li va passar amb la cama esquerra, però va tenir sort i només va arribar a tocar una rata que sortia de la claveguera.

En entrar a la feina va haver de fer autèntics esforços per reprimir les ganes de mossegar el guarda de seguretat quan, tot cofoi, li va dir "bon dia, senyoreta Xeix" amb el to melós de cada dia.
Va arribar a la seva taula i, en veure les 3 bruixes i el curt de gambals amb qui compartia oficina es va desesperar. Tranquil·lament, com cada matí, es va treure l'abric, va anar fins el penja-robes a desar-lo mentre passava davant de les 4 taules i anava desitjant "bon dia!" amb el to i el somriure més correctes de què era capaç, tornava a la seva taula, engegava l'ordinador, com cada matí i, pausadamnet, obria la finestra del costat de la taula, pujava d'empeus a sobre la taula i, amb un somriure finalment serè, s'abocava avall i es deixava caure acariciada suaument per l'aire fresc del matí i el ventet de garbí que havia començat a bufar.

lunes, febrero 13, 2006

espera

una pèl-roja alta i bonica, vestida de negre amb bossa marró -de conjunt amb els cabells- espera, cada vegada més impacient, algú que no es presenta.
Jo també espero algú que no es presenta. M'interessa l'etologia humana... hi ha tant per definir i tant poques paraules!
Es fa fosc a Barcelona, on els taxistes també et poden posar mala cara per parlar en català pel mòbil, però almenys no et fan fora -encara no s'atreveixen, però tot arriba, amics... tot arriba, sempre que no ho esperis.
Demà és l'aniversari d'una amiga, i el dia ianqui per excel·lència.

jueves, febrero 09, 2006

resum

a vegades la vida et fa un resum, com si haguessis de marxar, o d'explicar-li algú qui has conegut, qui ha estat important per tu en els darrers anys, qui has estimat, qui t'ha fet mal, qui ha estat al teu costat. Suposo que aquest tipus de resums ajuden a tenir un visió clara, a saber deixar el passat enrera i mirar al futur amb il·lusió.
A vegades la vida et fa un resum, posant les paraules, les persones, les unes darrera els altres, totes juntes, per veure-les amb distància, ben de prop, per veure-les combinades, ben somrients, per veure-les, perquè en breu ja no hi seràn... els que continuen i perduren són pocs, i mai és per sempre.
Si és bo renovar, és bo deixar enrera.
Cal tenir prou humilitat per reconèixer que t'havies equivocat de camí.

miércoles, febrero 08, 2006

prolífica

com la pasta dentífrica.

Ha estat un dia aclaridor.
Enveges, manipulacions,
mirades i omissions.
Triomfs personals ignorats
paraules dites de més on no calia
i de menys on en faltaven.
Paraules buides de sentiments quan en demanaven
paraules plenes de goig quan no l'esperaven.

Avui estic prolífica en idees
i errada en actes.
A vegades passa, tens la millor de les intencions,
la més pura de les voluntats, i tothom t'entén al revés,
malinterpreta, sobreentén i malforja.
A vegades passa: la vida et respon amb espines
quan només has repartit roses.
Cal saber donar a tots i tothom el que és de cada u.
Espines al qui et punxa i roses al qui t'estima.
És important veure-ho.
És important saber-ho.
És important actuar.
És important

martes, febrero 07, 2006

victòria

ok, "i still haven't found what i'm looking for"... però almenys he aprovat, i de sobres!

lunes, febrero 06, 2006

retorn del passat

A vegades t'oblides del teu passat.
Senzillament: ha passat a formar part de tu. En un sentit o un altre, podem afirmar que ha contribuït a formar la persona que ara ets, però és algú, alguna cosa, que ja no és, que ja no té sentit o, simplement, ja no existeix en la teva vida actual.

I aquest ja no ser, aquest ja no existir, depèn de moltes coses, però el comparteixen tots els passats.
Aquest ja no ser, ja no existir, a vegades és voluntari: tú el tries.
A vegades és involuntari: el trien per tú, i aleshores ets tú que formes part del passat d'una altra persona. Però està sempre molt clar que la no existència en el present és pròpia del passat, dels passats.

Hi ha, encara, una altra característica comú: de tant en tant, a vegades de forma cíclica, a vegades de manera puntual, els passats tornen. N'hi ha que treuen la poteta, com els llops dels contes, per sota la porta. N'hi ha que aboquen el nas, com els llops, per ensumar l'ambient i l'estat del moment. N'hi ha, també, que allarguen l'urpa per atrapar-te millor. Però tots els passats, com deia, tenen una cosa en comú: ja no són, ja no existeixen. El present els ha esborrat de la teva vida. I amén.

A mí, ahir, em van ensenyar la poteta. Per això avui, present, acció puc aixecar la veu orgullosa i dir, ben alt i ben fort: FORA!
Tothom té el seu concepte particular dels passats. A alguns els agrada fer-los durar, veure'ls, saber-ne coses. D'altres s'estimen més oblidar-los, ignorar-los, amb la càrrega de rancúnia que a vegades comporta aquesta actitud. Jo, personalment, de forma concreta i molt humil, provo d'integrar-los en la meva persona, per aprendre'n, per no repetir-los, però sobretot, per prescindir-ne. Quan una cosa JA no és és que ja ha sigut i, per tant, ja ha complert la seva funció en la teva vida. Saber dir prou, fins aquí hem arribat, és molt difícil. Jo, fa uns mesos, no en vaig saber prou. I la lletra de la cançó ja no ens val, perquè ja no en tenim 15.
Per això, avui, aquí, puc dir ben alt i ben clar: FORA!

Perquè el passat ja no és. I ara, avui i aquí en puc estar orgullosa. Per això no vull tornar-hi, no vull SABER-NE RES. Passo. Gràcies, però no. Ara, que ja ha passat, sóc millor persona, millor amiga, millor dona. Per això no vull tornar-hi. Hi ha passats que no haurien d'haver estat mai presents, per això no cal tornar-hi.
Espero que el meu passat sàpiga interpretar el silenci.
;)
P.D. és que hi ha passats massa sòrdids, oi?

jueves, febrero 02, 2006

jueves, enero 19, 2006

Ningú la vol

... la veritat. Ni sentir-la, ni veure-la, ni saber-la.

lunes, enero 16, 2006

primer día

tornar de vacances sempre és difícil, però avui ho ha estat especialment.