jueves, diciembre 15, 2005

boles amb pèls

avui he anat a dinar amb la meva germana.
Feia dies que no la veia, i la trobava a faltar, me n'he adonat.
Hem anat a mejar noodles. I ens hem posat al dia.
Ens hem adonat que ens coneixem poc, o que hi ha detalls de les nostres vides que no sabem.
Les boles amb pèls no eren als noodles.

2 comentarios:

favaritx dijo...

a) on eren les boles amb pels, doncs?
b) quines coses no sabies de la teva germana?
c) per què noodles?
d) quan feia que no dinaveu juntes?
e)els germans sempre hi son. els amics gairebe sempre. els amants, depen. els ex i les ex...lluny...

rinxol dijo...

jajaja! què indiscret ets, favaritx!
el que no sabia de la meva germana eren detalls quotidians, com ara tactes, olors i sabors que a vegades creus universals...i gairebé sempre són molt personals.
Tens raó en la e, els germans sempre hi són (a vegades per molt que et pesi)i els amics, quan són com germans, també.
La resta, són propines de la vida... i depèn de la sort que tinguis ensopegant gent.