viernes, marzo 31, 2006

a vegades passa

que trobes el què no esperaves quan menys t'ho pensaves. I llavors et canvia la perspectiva, tot té una altra olor i un altre color, i el món et sembla diferent.

La sensació només dura uns dies, malgrat la intensitat, perquè tot i que diferent no vol dir pitjor, de seguida entra al drap la "familiaritat", i torna a canviar la perspectiva, introduint la novetat en la quotidianitat.

Pinkygate!

martes, marzo 21, 2006

musa no, descubridora

ara resulto que sóc una "cazatalentos" natural.
Jo no ho vull, però descobreixo talents incipients en persones que "els altres" no s'imaginen que poden ser extraordinàries. Jo sí. Sempre ho he vist, quan algú és especial. I m'agrada. No m'ha importat mai que els altres trobesisn que la persona era extranya, rara, freak... però el que més em molesta, el que sempre m'ha molestat és que ningú me'n reconegui el mèrit, i en "la foule" tothom s'oblida que jo el vaig veure primer, per molt envoltat de nimfes precioses que l'afalaguen constantment (sempre acostuma a passar amb els individus masculins, això...).
Dec ser una hydra sense saber-ho...

miércoles, marzo 15, 2006

config/sys

a veces te desonfiguras. y lo más difícil es volver a configurarte. Volver a instalar todos los programas, a predeterminar el idioma del word, el del corrector, el del outlook... puedes tardar sólo unos minutos o estar reconfigurando y reinstalando durante meses. Lo más curioso es

lunes, marzo 13, 2006

time is on my side

a la pel·lícula Fallen aquesta cançó acaba sent un himne. A mí m'agradaria que, algún cop a la meva vida, fos veritat.

viernes, marzo 10, 2006

la musa

sé que sona pedant, fins i tot fa ràbia, però us ho haig de confessar: sóc una musa.
Sempre inspiro tothom que tinc al voltant. No puc, però, fer servir la inspiració per a mi mateixa (i això que a vegades m'aniria realment MOLT bé).
El cas és que hi ha moltes maneres d'inspirar la gent: suggerir-los idees, "conduir-los" el pensament fins que troben el què estan buscant, ajudar-los en el moment en què estan estancats... però també hi ha altres formes d’inspirar, com quan dones ànims a algú perquè continuï en un projecte en el que ja no creu, però tu veus que només li falten uns metres per arribar a la cantonada i ensopegar de morros amb l’èxit més rotund i espatarrant... tinc, en el meu currículum de musa, un parell de fracassos estrepitosos, és clar. Si voleu saber la veritat, totes en tenim, es veu que ens hem de trobar amb el fracàs per poder seguir inspirant èxit. Però el cas és que, com a musa, sóc bastant bona. El problema, ara , és que m’he quedat sense feina. Tothom, al meu voltant, està inspirat - i treballant en el què jo els he suggerit, el pintor tenia raó ;) – i ja sé que la resposta és molt fàcil: doncs busca més gent, més enllà. Però, encara que no us ho cregueu, només trobar nous “inspirats” comencen a tenir a idees, els hi començar a anar bé tot el que els hi anava malament, i de sobte tenen tant d’èxit que no tenen temps per estar-se amb mi, xerrar, anar a passejar, a veure una pel•li per després comentar-la i tenir més idees de les que en sorgiran nous projectes... a mí, el meu èxit m'aïlla.
Hauré d'aprendre a ser menys eficient

martes, marzo 07, 2006

3 cafès i 2 "brioxos"

és el que ja porto tal dia com avui.Considerant que m'he llevat a les 6 (i malgrat això he perdut el tren de les 7h - el meu gos de bon matí és moníssim:)podria tenir excusa (si no fóssim ja en plena època "operación bikini").

lunes, marzo 06, 2006

Abandó empresarial

Anit vaig rebre aquest missatge:

mensaje de vodafone
te informamos que ya no tienes a2 porque tu pareja ha abandonado vodafone. Te recordamos que ya puedes formar un nuevo a2 (6€i.i.por persona).

Em va sorprendre que el màrqueting sàpiga fer servir tant bé els missatges emotius. L’ús de la paraula “abandó” és sorprenent.

Després vaig confirmar el telèfon a l’agenda. Fet.
Com sempre, jo ja ni me'n recordava.
Arribarà el bon temps i jo seguiré trencant llaços (i si no els trencaran per mi, encara que no vulgui).

miércoles, marzo 01, 2006

escenas de mi vida (i II)

o de cómo un viernes anodino puede serlo más...
ahora salgo del trabajo, y espero queel día mejore, porqeu esto e suna mierda. Debo ser capaz de positivar als cosas... no?

L'afer del pis s'aclareix, però no sé si és millor o pitjor.
De tota manera, és curiós com,a vegades, al vida et tria companys que no t'hauries imaginat mai.