hi ha vegades que, no saps com ni per què, la vida et va deslligant dels nusos que tú mateix has anat fent al teu voltant. Els lligams que, poc a poc, t'has anat creant (qui sap si per mantenir-te lligat a la terra i no arrencar a volar, o per necessitat de creure que et necessiten). El cas és que ja et pots passar anys i anys bucant cordes que et lliguin, encara que ho facis inconscientment, que de sobte la vida te les talla, et desfà els nusos i et deixa sol al mig del no-res, lliure enmig del món... i has de tornar a començar a construir-te un entorn, que ara pot ser una selva tropical plena de verd i feres, un oceà d'amics i d'onades que van amunt i avall o una serralada de compromisos socials que pugen i baixen com la millor i més natural de les muntanyes russes.
A vegades la vida, per molt que vulguem complicar-nos-la, és molt senzilla...
i l'únic que ens cal és viure-la.
No hay comentarios:
Publicar un comentario