ahir vaig anar a veure una pel·lícula que em va sobtar. Vaig sortir del cinema encara colpida. I avui, al matí següent, encara ho estic.
Revolutionary Road. Em va sobtar perquè la vaig entendre, perquè vaig veure descrit el què sento cada dia, el que m'empeny finalment a llevar-me als matins.
I em va sobtar per la interpretació dels dos actors, molt convincent, per la precisió i cura del vestuari i el mobiliari... per la manera com descriu com ens sentim atrapats en les nostres vides i ens escudem en petites il·lusions, ens conformem amb el nostre destí i renunciem a canviar el món, perquè ens diem a nosaltres mateixos que això és el màxim a què podem aspirar, que no érem tan especials com ens pensàvem, que al cap i a la fi estem bé així i si, canviem, potser perdrem tot el que ja tenim...
El personatge més lúcid, a més, és també "el boig". L'únic que diu la veritat, descarnada, és el boig, el que cal tancar al manicomni perquè no molesti als respectables ciutadans de les afores. Perquè ho fa. La veritat ofèn... perquè de tant crua i tant veritat ens fa mal. Ens traïm a nosaltres mateixos cada dia, però és clar: no ens agrada que ens ho recordin.
Em va colpir el retrat de Sam Mendes dels "suburbia" americans, com ja ho havia fet a "American Beauty", però aquesta vegada d'una manera més crua.
És una radiografia de les aspiracions i les decepcions a què ens hem d'enfrontar. I de les opcions que tenim. Una pista: a la pel·lícula la millor opció és la que no arriben a culminar.
2 comentarios:
Benvinguda al meu bloc rinxols!
Encara no he vist La pel.licula que comentes, i espero aviat veure-la , tot i que la parella d'actors no són dels meus preferits.
T'aniré seguint !
Ptns
que fort, vaig sentir exactament el mateix... i encara estic pensant-hi. Els meus pares creuen que la protagonista és ben boja i m'ha fet com no sé què dir-los que m'hi identifico plenament. També amb coses d'ell... a la vida és difícil no sentir-se decebut, però crec q val la pena arriscar-se per trobar allò q no tens, dedicar l'esforç al risc enlloc de dedicar-lo a acostumar-se a allò q no ens agrasda, encara q ens diguin q és el normal...
Publicar un comentario