Per circumstàncies diverses i variades m'he trobat amb què no tinc amigues.
Totes m'han fallat i en un moment important m'he trobat sola. Això m'ha fet reflexionar en la volubilitat de les relaciosn, fins i tot les que donem per més segures.
I en com la vida et separa, com tries el teu camí i no pots evitar no seguir-lo, perquè és pitjor.
2 comentarios:
noia, ànims. Ja varem parlar de les fugides endavant i tal. Sobre el teu post, dir que a vegades les amigues-germanes no estan sempre per a fer un café
a vegades ja no hi són per a res... :( i et sobta i et sents buida, fins que al cap d'un temps ja has reposat prou per tornar-te a omplir i tornar a donar.. sé que aquestes coses van bé, de tant en tant, però això no vol dir que
m'agradin o em costin menys.
Gràcies pels ànims, però, està bé saber que d'amics sí que me'n queden.
Publicar un comentario