ara resulto que sóc una "cazatalentos" natural.
Jo no ho vull, però descobreixo talents incipients en persones que "els altres" no s'imaginen que poden ser extraordinàries. Jo sí. Sempre ho he vist, quan algú és especial. I m'agrada. No m'ha importat mai que els altres trobesisn que la persona era extranya, rara, freak... però el que més em molesta, el que sempre m'ha molestat és que ningú me'n reconegui el mèrit, i en "la foule" tothom s'oblida que jo el vaig veure primer, per molt envoltat de nimfes precioses que l'afalaguen constantment (sempre acostuma a passar amb els individus masculins, això...).
Dec ser una hydra sense saber-ho...
4 comentarios:
No et conec gaire( o potser si), però tinc la sensació que no et valores prou ...i no sé si la meva opinió et servirà...però jo si que et reconec que ets una musa i/o ets una descubridora nata de talents...
de totes maneres em sembla que no et cal l'aprovació dels altres per estar satisfeta, i amb que ho sàpigues tu ha hauries de tenir suficient...
no et sembla?
Cara'm, ara que m'havia ilusionat al conèixer una musa, em dius que ets una espècie d'Indiana Jones? Aprén a valorar-te. Has de sentir-te orgullosa del do de veure la gent especial a les primeres de canvi. I seria bo que els fessis adonar-se de les seves virtuts sense esperar res d'ells, perquè de fet, ajudar a algú et tindria que reconciliar amb tu i amb el món. La gent sol ser desagraïda, però segur que per molt d'ells tu ocupes un lloc especial en el seu cor. Ànimat, sé que sóna tòpic i fàcil, però estic segur que hi ha gent que t'aprecia. Una abraçada...i si vols, ja saps, tenim pendent una passejada
ets un sol, rythm of life!
ja ho sé, ajudar la gent em compensa, però sentir-me després "off" no. Sé que hi ha molta gent que m'aprecia, i és evritat que jo també tinc certa facilitat en apreciar la gent, però mira...
gràcies, vier, per ser tu.
Publicar un comentario