miércoles, marzo 01, 2006

escenas de mi vida (i II)

o de cómo un viernes anodino puede serlo más...
ahora salgo del trabajo, y espero queel día mejore, porqeu esto e suna mierda. Debo ser capaz de positivar als cosas... no?

L'afer del pis s'aclareix, però no sé si és millor o pitjor.
De tota manera, és curiós com,a vegades, al vida et tria companys que no t'hauries imaginat mai.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Va ànim, pensa què sempre arribaràn temps més bons...(y te lo dice uno al que si la semana laboral le ha sido agobiante... y el fin de semana no pinta mejor...triste y solo, como la tuna)

Vinga, endavant, què segur que tu vales mucho...

Robertinhos dijo...

ànims...
això ho arreglem amb una passejada i una xerradeta ben ani una animada!
la merda ve tota de cop, però amb la finalitat de fer-nos apreciar el millor del que i els qui ens envolten.
petonets

rinxol dijo...

Estimats:
moltes gràcies! sou uns sols! reconec que potser em vaig passar una mica, vier, no te m'indignis.:) Sempre saps com posar-me a caldo, we know it, però és que fins divendres havia estat una setmana horrible. Ahir vaig sortir i es va arreglar una mica (però només una mica). Roberthinos: a veure si és veritat i ens trobem , i fem un passeig per la platja i xerrem una bona estona (si vols en anglès i així practiques, va!)
Ptonàs als 3