miércoles, marzo 01, 2006

escenas de mi vida (i II)

o de cómo un viernes anodino puede serlo más...
ahora salgo del trabajo, y espero queel día mejore, porqeu esto e suna mierda. Debo ser capaz de positivar als cosas... no?

L'afer del pis s'aclareix, però no sé si és millor o pitjor.
De tota manera, és curiós com,a vegades, al vida et tria companys que no t'hauries imaginat mai.

4 comentarios:

Amy dijo...

Va ànim, pensa què sempre arribaràn temps més bons...(y te lo dice uno al que si la semana laboral le ha sido agobiante... y el fin de semana no pinta mejor...triste y solo, como la tuna)

Vinga, endavant, què segur que tu vales mucho...

Vier dijo...

És indignant. Com, tu, la que porta enredat els cabells, pot dir que la vida és una merda, que estàs agobiada, que res no val la pena ... si us plau; surt al carrer, o mira per la finestra. Si fa sol, gaudeix-lo, deixa el cervell en blanc i deixa que t'acaroni. Si plou, surt al carrer, sense paraigües, deixa que et mulli, que quedis amarada de gotes de pluja i pensa que cada una et porta oxigen per respirar. I del bo. No del de ciutat. Perquè el núvol ha tret l'aigua d'algun espai extraurbà.
Repeteixo. Indignant, Estic enfurismat per la teva (im)postura.

Robertinhos dijo...

ànims...
això ho arreglem amb una passejada i una xerradeta ben ani una animada!
la merda ve tota de cop, però amb la finalitat de fer-nos apreciar el millor del que i els qui ens envolten.
petonets

rinxol dijo...

Estimats:
moltes gràcies! sou uns sols! reconec que potser em vaig passar una mica, vier, no te m'indignis.:) Sempre saps com posar-me a caldo, we know it, però és que fins divendres havia estat una setmana horrible. Ahir vaig sortir i es va arreglar una mica (però només una mica). Roberthinos: a veure si és veritat i ens trobem , i fem un passeig per la platja i xerrem una bona estona (si vols en anglès i així practiques, va!)
Ptonàs als 3