a vegades la vida te'n dóna, i et preguntes si és per esmenar els errors comesos... o per tornar a equivocar-te, tant o més que abans. Alguna opinió?
6 comentarios:
Anónimo
dijo...
no m,atreviria a donar cap consell, només a felicitar-te perquè un any després tornis a gaudir... segona oportunitat? només se m,acut dir: parlar, parlar, parlar i parlar. i mirar als ulls i no deixar cap compte pendent. i si hi és ,pagar encara que sigui tard. val més tard que mai. val més abocar-se, val més viure, val més equivocar-se encara que sigui setze vegades, val més plorar, i cridar, i riure, i comportarse com un capullo o un insolent o un inconscient, val més correr i saltar...val més tot això que no fer res, que quedar-se assegut mirant passar la vida i preguntar-se després què hagués passat si hagués agafat aquell tren.
No pots arrossegar les hipoteques del fracàs de la primera en una segona. Has d'amortitzar la hipoteca primera per subscriure'n una de nova. Encara que sigui per comprar la mateixa casa. Però l'amortització total resulta difícil. Tot i que no impossible.
Aquest és el problema de les hipoteques, davant del qual el lloguer té els seus aventatges. Però arriba un moment en què, clar, no vols dependre d,un llogater que et pot treure al carrer i vols saber-te segur, pagant hipoteca, sí, però sense deutes enrera i assumint responsabilitats noves. Tens tota la raó: l'amortització total és difícil, els bancs són cruels. Però el passat modula el present i el present només és aquell aparell que es posen els atletes que corren els cent metres llisos, l,aparell que es posen sota els peus per agafar embranzida cap al futur.
jejeje... amb el primer comentari pensava que no m'havíeu entès, ara veig que sí... a mí em costarà una mica amortitzar la primera hipoteca, però de moment ja en tinc una part, i em sento més lleugera, la veritat. M'agraden els vostres coemntaris experts ;)
jo sempre hi he cregut, en les segones oportunitats, anònim. Crec que a vegades " no en sabíem més, teníem quinze anys" com diu la cançó (i els 15 anys es poden portar de moltes maneres) i si tenim mai la sort d'enganxar de nou el tren en una altra estació... "endavant i crits!" ;) rinx.
6 comentarios:
no m,atreviria a donar cap consell, només a felicitar-te perquè un any després tornis a gaudir...
segona oportunitat? només se m,acut dir: parlar, parlar, parlar i parlar. i mirar als ulls i no deixar cap compte pendent. i si hi és ,pagar encara que sigui tard. val més tard que mai. val més abocar-se, val més viure, val més equivocar-se encara que sigui setze vegades, val més plorar, i cridar, i riure, i comportarse com un capullo o un insolent o un inconscient, val més correr i saltar...val més tot això que no fer res, que quedar-se assegut mirant passar la vida i preguntar-se després què hagués passat si hagués agafat aquell tren.
No pots arrossegar les hipoteques del fracàs de la primera en una segona. Has d'amortitzar la hipoteca primera per subscriure'n una de nova. Encara que sigui per comprar la mateixa casa. Però l'amortització total resulta difícil. Tot i que no impossible.
Aquest és el problema de les hipoteques, davant del qual el lloguer té els seus aventatges. Però arriba un moment en què, clar, no vols dependre d,un llogater que et pot treure al carrer i vols saber-te segur, pagant hipoteca, sí, però sense deutes enrera i assumint responsabilitats noves. Tens tota la raó: l'amortització total és difícil, els bancs són cruels. Però el passat modula el present i el present només és aquell aparell que es posen els atletes que corren els cent metres llisos, l,aparell que es posen sota els peus per agafar embranzida cap al futur.
jejeje... amb el primer comentari pensava que no m'havíeu entès, ara veig que sí... a mí em costarà una mica amortitzar la primera hipoteca, però de moment ja en tinc una part, i em sento més lleugera, la veritat.
M'agraden els vostres coemntaris experts ;)
i tu que opines de les segones oportunitats, rínxol? m,ho recomanes?
jo sempre hi he cregut, en les segones oportunitats, anònim. Crec que a vegades " no en sabíem més, teníem quinze anys" com diu la cançó (i els 15 anys es poden portar de moltes maneres) i si tenim mai la sort d'enganxar de nou el tren en una altra estació... "endavant i crits!" ;) rinx.
Publicar un comentario