viernes, agosto 31, 2007

lend me your soul

Lend me your eyes

so I can see

the world through them.

Lend me your legs

so I can run faster

further.

Lend me your arms

so I can hold harder

life, people, myself

You.

Lend me your dick

so I can know

how is it to love me

from right there.

Lend me your heart

so I can feel through it

and not be hurt.

Lend me your soul

so I can feel

what is it like

to be you,

to be the other.

Let me be you

just for a while

just for ...a day?

because I need

to get out

of me

and feel

deep inside

far away...

feel it like you.



Se'm va ocórrer estant a Nova York. Feia molt de temps que no em passava, haver de para de ballar enmig d'una festa perquè necessitava escriure, i amb la forma plena. És tant bo quan passa això. A vosaltres també us passa?

miércoles, agosto 01, 2007

Hi ha una fulla que ha decidit caure de l'arbre. Ja s’havia posat tota marró i seca. Era el moment,
Però la nostra fulla no és només una fulla d’un plataner qualsevol de les Rambles barcelonines.
La nostra fulla és molt més. Per començar: és una fulla molt creativa, amb moltíssima imaginació. I creu que no l’han deixada realitzar els seus somnis. És una fulla emprenedora i amb molta empenta. Porta temps pensant-t’hi, però ja ha decidit que avui és el seu dia.
Així és que la fulla s’ha passat la nit acomiadant-se de les veïnes, inclinant-se suaument a un costat i a l’altre i finalment avui, a les deu del matí, ha aprofitat un lleuger cop de brisa per desfer-se del darrer lligam que li quedava i ha volat, lleugera i hàbil, fins arribar a terra, després de fer la més moguda i graciosa de les danses de caiguda, amb un triple mortal atirabuixonat impossible d’imitar.
I s’ha fos i confós amb la pila de fulles seques que un eficient assalariat dels serveis públics provava de mantenir juntes fins que el seu company de la “màquina succionadora”... de brutícia! Passés i acabés amb totes les fulles.