Humans

Som tan fàcils!
Treballar en una empresa mitjanament gran et dóna un cert privilegi: el de poder observar les interaccions humanes en un context “professional”.
Avui n’he observat una de molt curiosa: dona, uns 45 anys, dos fills, casada,. Ahir es va ahver de demanar el dia lliure perquè els nens ja havíen acabat el cole però fins avui no començaven la propera activitat. Ha estat tot el dia atabalada amunt i avall perquè li aprovessin propostes de publicitat per al setembre. Al final ho ha aconseguit – quan has de perseguir certs caps l’únic vàlid és la insistència – i ha arribat a la nostra zona de treball amb: una cara radiant per primera vegada al dí i un gest de “bien!” amb empenta i entusiasme.

Estona de pausa i feina burocràtica davant l’ordinador. La cap d’un altre departament de sobte surt del seu despatx a la zona de treball comú i pregunta “alguna viciosa?” eufemisme –ho sé, ocurrent, tant ocurrent... la ironia em vessa pels costats de la veu, ho noteu, oi?- i és ella, la triomfadora del dia qeu s’ofereix, entusiasta, per baixar a fumar a la porta.

Deu minuts després. Quan tornen, la cap té una expressió satisfeta i orgullosa. Tots sabem que és una mala pècora. O potser només ho sé jo? El cas es que té un aspecte estranyament “lluent”, que abans de fumar no tenia. L’altra, en canvi, que ha baixat entusiasmada i feliç perquè finalment el cpa li ha aprovat un pressupost per al setembre tenia, de nou, un semblant gris i apagat, una mirada perduda, i anava murmurant, com el qui imagina situacions ficiticies en què ha de defensar el seu honor, els seus principis… o aplicar el nout ruc per passar de pantalla.

Som humans. No ho podem evitar: el que veu l’excés en l’alegria aliena sempre provarà d’esbrinar-ne la causa i acabar amb ella. Tots som manipuladors algun moment o altre. Tots som manipulats, algun moment o altre.

És una qüestió de moments. Qui manipula qui?