miércoles, noviembre 22, 2006

Estiu o hivern?

A ella li agraden els estius. La calor intensa, la sensualitat d’una pell suau hidratada per l’humitat de l’ambient, les tardes tòrrides seguides de nits inquietes plenes de ball i de riure, de sexe de matinada i esmorzars a la vora del mar… li agrada dur vestits lleugers i sentir com una brisa – no gaire fresca, que ella ja ho és prou- li acaricia l’entrecuix d’esquitllada, com un sifosnofos que mai ningú podrà provar…

A ell li agraden els hiverns. La sensació vigoritzant d’un matí gelat, blanc, blau i fred a les muntanyes. L’olor del cafè a la caseta de fusta de la muntanya, el cruixir de la fusta i el soroll de l’estufa que es posa en marxa abans que el mateix dia. Els raigs de sol i la llum blanca, tot suau, fresc, net.

Ell viu sis mesos a l’hemisferi nord, provant l’hivern d’aquí i d’allà, i sis mesos a l’hemisferi sud, en l’única ciutat límit prou “europea” per agradar-li i prou americana per contenir el caos que li agrada. Ben a prop del pol, ben a prop de la natura àrida, neta d’humans i de calor…

Ella viu a l’hemisferi nord, tot l’any. Prova de viatjar prou per arribar al sud, però de moment no se’n surt gaire. Ell li ha dit que no es preocupi, que l’ajuda, que confia en ella, que segur que se’n sortirà, que perquè no s’anima a dur la vida que duu ell…
Ella ho veu clar: és el que en realitat sempre li ha agradat. El que més desitja a la vida: viatjar. Viure aquí i allà mentre treballa i en algun punt del món li ingressen diners mensualment. No gaires, només els necessaris per viure còmodament, bé, però sense ser rica, que l’abundància continuada vicia i crea monstres, com la raó en temps de Goya. Ha estat lluitant per aconseguir-ho i, finalment, ha trobat una empresa que li permet treballar des d’arreu del món. Només necessita complir els plaços de lliurament, sempre d’acord amb l’horari nocturn de Reykjavik, cada dia 1 i 15 de mes. Ja té l’ordinador i el telèfon per satèl•lit.

Ara ja només té un problema. No sap com dir-li a ELL que, el que més desitja al món, és viure en un estiu permanent, de samarretes i tirants, sense saber què és una abric ni la diferència entre bufanda i fulard, jersei o pullòver... potser li dirà primer que amb la primavera ja es conforma. A veure si cola.

3 comentarios:

Robertinhos dijo...

jo visc actualment una època de ciclons. Quan vagis al lloc d'estius permanents, avisa'm, a veure si hi ha un 3x2

Sidlia dijo...

oh..
quina vida més atractiva!
es pot aconseguir?...

amy dijo...

Doncs ara ja som al novembre i tothom és queixa que no fa fred ni neva...

El Món està boig...però m'agrada així...