a vegades no tens el moment, la força, la concentració....
i és veritat que la inspiració t'ha de trobar treballant, estimat Pablo, però si ho estàs fent en una altra cosa després és difícil aturar-te un moment i tornar al què realment t'importa, al què t'inspira... especialment quan la teva vida quotidiana no ho fa.
A vegades, però, només cal que tu sorprenguis, canvïis de rumb per uns instants, i deixis a tothom amb el peu canviat, sense opcions a porta... a vegdaes ho necessites, perquè la vida t'avorreix. I no hi ha res més horirble que avorrirse... sobretot quan la vida pot ser tant divertida!
6 comentarios:
se't trobava a faltar, rinxol!! Amb i sense inspiració ;)
la vida són dos dies!! i es tracta de fer-los el més divertits possible, així que no t'avorreixis, si us plau!!!
petunets
gràcies, dunkl! :) pensava que ja no hi quedaria ningú, per aquí!
és agradable tornar!
una mica d'avorriment ajuda a apreciar millor els moments de diversió
benvinguda de nou al teu blog!
Tens raó, la vida és ben divertida, però no sé el motiu, ens dediquem , de vegades , a complicar-la...
Jo també , estic content de veure't de nou.
Cal trobar els moments.
Saludos
Vaja Rínxol..
has tardat, però el post val la pena..
A partir d'ara, qui sorprén sóc jo. Qui canvia, sóc jo. Qui en fa d'una vida gris.. .una de colors...sóc jo...perquè no ho pots deixar mai en mans dels altres.
M'alegro que tornis a escriure!!! Et segueixo llegint.
Publicar un comentario