lunes, mayo 22, 2006

EXCUSES

se'n va a dinar amb dos amics. No hi havia d'anar, avui, no estava programat a l'agenda, però s'ha deixat convèncer fàcilment. A l'amiga l'acomiaden, fins l'any que ve, perquè torna al seu país, la seva terra... es nota que no en té ganes. L'amic escolta. Al final del dinar acabaran discutint, i ella posant'hi pau, com sempre. En el fons enveja la confiança que es tenen els altres dos per enfadar-se i desenfadar-se. A ella no li surt mai, sempre necessita posar pau, quedar bé, tenir la sensació que és agradable amb els altres, encara que per a ella resulti desagradable ser-ho. I es posa a pensar en quines són les excuses que ha de dir-se a sí mateixa per no ser ella mateixa, per disfressar-se cada dia i ser agradable. Pensa en les excuses, com les que feia servir cada dia al cole, quan arribava tard (sí, cada dia). El "m'he adormit" i "no he sentit el despertador" sempre anaven acompanyats de la pitjor de les vergonyes, i de les repetides "bronques" de la "senyu". Mai se li va acudir, però, dir que havia atropellat una cabra.

1 comentario:

amy dijo...

De vegades un vol quedar tant bé amb tothom que se n'oblida de quedar bé amb ell mateix i fa el paperina ,donant una imatge que no li agrada...

És curiós...segur que al món rural els nens quan arribaven tard a l'escola posaven com excusa que havien ensopegat amb una cabra...