lunes, febrero 13, 2006

espera

una pèl-roja alta i bonica, vestida de negre amb bossa marró -de conjunt amb els cabells- espera, cada vegada més impacient, algú que no es presenta.
Jo també espero algú que no es presenta. M'interessa l'etologia humana... hi ha tant per definir i tant poques paraules!
Es fa fosc a Barcelona, on els taxistes també et poden posar mala cara per parlar en català pel mòbil, però almenys no et fan fora -encara no s'atreveixen, però tot arriba, amics... tot arriba, sempre que no ho esperis.
Demà és l'aniversari d'una amiga, i el dia ianqui per excel·lència.

3 comentarios:

Vier dijo...

Les coses sempre arriben quan un no les espera. A no ser que les coses les vagis a buscar tu. Perquè en aquest últim cas, llavors sembla que fugin.

Anónimo dijo...

Vull conèixer la pel roja. I això del bolso, curiós.
Salut.

Anónimo dijo...

Molt maca, la pel roja. i maques les imatges que evoques.
bon dia!