ficcions I

No hi ha mai ningú que entengui la línia divisòria entre la ficció i la realitat. Escriure fosques coses pot ajudar a dissipar la foscor de l'ànima, convertint-se en una activitat positiva pel qui escriu (potser no tant pel qui llegeix). Però aleshores ningú entén que tú no siguis així, que el jo ficcional no tingui res a veure amb el jo real de cada dia.
Les ficcions.

grey day

AND GREY SOUL.
you went away
TODAY
and the sky knows it

tot canvia

i tot roman.

A vegades - la majoria- és inútil resistir-se al canvi, perquè tot canvia, ho vulguem o no. No hi podem fer res. El temps ens espatlla, el cos degenera i la vida passa. I nosaltres aquí, pensant que demà serà un altre dia quan, la majoria de les vegades -de les vides- demà no serà, i punt.

A vegades - la majoria- pensem que una situació durarà per sempre. Només ho pensem en dues situacions:
quan som tan feliços que ni ens n'adonem
quan som tant desgraciats que viure ens fa mal.

El que no sabem apreciar, mai, és que si tenim la sort de ser enormement feliços o profundament desgraciats és perquè estem vius, perquè tot -i tothom- té el seu temps.

I perquè al final, molt al final... (es veu) que val la pena!

segones oportunitats

a vegades la vida te'n dóna,
i et preguntes si és per
esmenar els errors comesos...
o per tornar a equivocar-te,
tant o més que abans.
Alguna opinió?