martes, octubre 04, 2005

el veí

Ëllà és una noia molt despistada. És maca, amb l'encant de les nimfes estrangeres, delicades i suaus, i d'esperit original. Té passió per les arts de tota mena, i s'entusiasma amb la sortida del sol cada matí, amb el cant dels ocells i els peixos del port al migdia i amb la brisa fresca al capvespre. Ëllà té un nom estrany que ningú sap pronunciar. I potser és per això, o potser no... el cas és que Ëllà fa sis mesos que surt amb un noi, i n'està molt enamorada. Ëllà el va conèixer una nit de "farra" mentre esperava que l'amiga sortís del lavabo de la discoteca. Ell se li va apropar i li va preguntar el nom. Ëllà li va dir. Ell es va pensar que li prenia el pèl, i va fer l'acudit fàcil. El cas és que Ëllà té uns costums més aviat liberals i el noi i l'alcohol li feien el pes, i aquella nit ja va visitar el pis d'Ell. Va estar molt bé. Van riure molt. Però Ëllà va patir de "dinar familiar inel·ludible" a l'endemà i va haver de marxar. Es van intercanviar telèfons i van quedar que es trucarien a la tarda. Aquella mateixa nit Ëllà va agafar el cotxe i se'n va tornar a casa d'Ell. Ëllà és una noia molt despistada, amb un nom estrany que ningú sap pronunciar, i potser és per això, o potser no... el cas és que Ëllà es va equivocar de pis en trucar l'intèrfon, i un altre noi va respondre. Ell viu en un bloc tot nou i "exclusiu", amb un d'aquests porters automàtics que tenen càmera, i quan Ëllà va trucar aquella nit, Alter, el veí, que feia un segon era a punt de suicidar-se, es va aturar i va anar a obrir. Sabia que s'equivocaven, perquè ell no tenia ningú que li fes visites (ni li truqués, ni li escrivís...) però igualment va anar a obrir. Quan la pantalleta es va il·luminar i la va veure, allà al bell mig de la nit... va saber que era Ëllà, i que l'havia vingut a salvar. Ell, mentrestant, s'adormia davant d'una altra pantalla tot esperant el timbre que no sonaria més; i Ëllà ja fa 6 mesos que surt amb Alter, gràcies a una primera nit fantàstica que va passar amb Ell i un oblit descuidat en un moment imprevist. Però és que Ëllà és una noia molt despistada amb un nom que ningú no sap pronunciar... potser és per això, o potser no...

5 comentarios:

Anónimo dijo...

com es pronuncia el nom d'ella?
i per altra banda, quan menys t,ho esperes i on menys t,ho esperes... però ho has d,esperar. no se si m,explico.

rinxol dijo...

no t'entenc: t'has d'esperar? què has d'esperar? Sempre que esperes la vida et decep.
El nom d'ella es pronuncia Ëllà [eeellàaa], aproximadament, perquè t'hi acostis.

Anónimo dijo...

esperar com a sinònim de desitjar, anhelar, suar, voler, esgarrapar de desig, cridar de voluntat... voler, voler, creure que passarà perquè ha de passar, ha de venir, ha de dir que sí, ha de besar-me, ha d'abraçar-me. Ea.

rinxol dijo...

ESPERAR... sí senyor, així, i amb majúscules, is inònim de tot el què tu dius, i de cor que s'esquerda i fa mal... esperar, sense remei, sense esperança, sense condició...a l'espera de l'espera, per no poder fer res més, per no tenir més opcions, esperar i morir.

Anónimo dijo...

jo sempre hi he cregut, en les segones oportunitats, anònim. Crec que a vegades " no en sabíem més, teníem quinze anys" com diu la cançó (i els 15 anys es poden portar de moltes maneres) i si tenim mai la sort d'enganxar de nou el tren en una altra estació... "endavant i crits!" ;) rinx.