decisió presa

ja fa uns mesos que vaig publicar la darrera entrada al blog. La veritat sigui dita: no estic gaire productiva, darrerament, però en cap àrea de la meva vida. M'he pres uns mesos de reflexió. En realitat no calien, podia haver marxat al dia següent i ara ja ho tindria tot muntat, però no va ser així. I he anat buscant excuses per quedarme: un curs d'això, un d'allò, un seminari... i ara, ja està, buit, res... i llavors les opcions estàn claríssimes i sembla que no hi hagi res més obvi a la vida. Penses que no cal prendre la decisió de tant obvi que és. Però això ets tu prenent-la. I de sobte, la família i els "amics" es comencen a buscar excuses perquè et quedis, i qui menys t'havies imaginat ve i et fa plantejar-te coses que tu ja tenies resoltes, perquè ell pensa que no, perquè no hi era, perquè va triar absentar-se... i llavors t'indignes i penses que se'n vagi a la merda, que és la teva vida. Però no li dius. I al cap d'una estona potser l'entens, però ara sí, ho tens més clar que mai: via fora! que hi molt per fer i molt per viure!