llegeixo el què havies escrit feia temps, i no et reconec. És pitjor: ni tan sols recordo que ho escrivissis.
I, és clar, si la nostra relació fos diferent no m'importaria, però essent jo part important de tu, crec que alguna cosa hauria de recorda. Deixant a banda la neurodegeneració, crec que hi ha una ració importatn d'autoindulgència, i una altra d'autoengany... i que a vegades tornar a llegir segons què encara et pica.
Finalment, avui he descobert com moderar els comentaris del blog i, creieu-me, ha estat una experiència gairebé mística. He entès moltes coses qeu habvien quedat "en espera".
Bona "rentrée" a tothom i totdon.
