bad go girls go...

everywhere! ;)
és una vella frase de Mae West que recordes sempre que et sents engabiada, atrapada, presa de la rutina i sense escapatòria. També és quan tendeixes a comprar sense sentit, només per calmar l'angoixa de l'essència. I quan mires viatges compulsivament.
Fins que un dia ho fas: compres el bitllet, i et sents bé, et sents fantàstica, encara que només puguis menjar llenties des d'ara fins Nadal. La dieta t'anirà bé... i el viatge també. T'agrada volar. Et poses neguitosa, i abans et pensaves que era perquè et feia por, però no és veritat: són els nervis de l'anticipació, com quan ets petit i la nit de reis no pots dormir pensant en si tindràs regals o no l'endemà.
I adores conèixer gent nova i diferent. Quants més colors millor. Quant més accents millor. Quantes més opinions millor. Et sembla estrany, però quan més coses tens per processar millor i més ràpid ho fas. I t'adones que vols una altra feina, i una altra vida. I mentre ja no saps què fer després de donar tres voltes al seient de l'avió sense poder dormir ho veus clar: buscaràs algú amb qui puguis intercanviar la vida. Et sembla que el més pràctic serà una noia, perquè ara et fa molt de pal acostumar-te a un altre gènere, de la teva edat - més o menys- però t'adones que això és uan tonteria: l'edat no hi té res a veure. Vols que no tingui fills ni cap compormís fixe amb ningú, vols poder volar... i des obte, a mesura que vas fent la llista mental, t'adones que la tea vida no et desagrada tant... que potser només t'has equivocatd e país en néixer, però això no és un gran error: el pots solucionar molt fàcilment.

Arribes a l'aeroport i vas a buscar la maleta.
La veus, ja arriba. Vas per agafar-la i una altra mà fa el mateix. Aixeques la mirada i allà la tens: és ella. És el teu intercanvi. Hi ha un moment de confusió i silenci enmig del trasbals aeroportuari. I el que eren unes vacanecs de 10 dies en una ciutat estrangera es converteix de sobte en una tornada a casa i una pila d'assumptes per resoldre abans de tornar a la feina l'endemà.

Preocuparse

Hay cosas que te preocupan. No deberían, pero lo hacen. Y por eso hoy estás más triste que ayer, aunque el día empezara bien y todos los augurios fueran buenos. Y te das cuenta de que hay cosas en tu vida que aun no funcionan, que no están arregladas, y que por mucho que quieras evitarlo, o el tiempo haya pasado, cuando vuelven siguen doliendo. No son amores, no, son cosas peores. Son traiciones de cuando creciste, son el río de sentimientos que llevas dentro y cuyo murmullo ahogas para poder levantarte e irte a trabajar cada día. Sí, porque no podrías levantantarte si no lo hicieras. Pero de vez en cuando la bestia vuelve a despertarse, cuando menos lo esperabas, cuando ya creía que la habías matado de aburrimiento. Y el trabajo es tuyo para dormirla de nuevo. Le cantas nanas, le das papillas de fruta y chupachups de fresa. Y al final se vuelve a dormir. Hasta la próxima.

Un sueño no realizado es una renuncia a ti mismo.

I’d go the whole wide world just to find [him].


The curious inicdent of the dog in the night-time de Mark Haddon