ahir era, oficialment extra-oficial, és a dir, popularment, el helloday.
O sigui: el dia en que, com que tothom arriba de les vacances, tothom es passa el dia dient-se hola, saludant, abraçant-se, petonejant-se i un llarg etcètera de demostracions d'afecte entre persones que, la resta de l'any, es dediquen a clavar-se punyals i altres variants d'arma blanca, preferentment per l'esquena. Però és ben curiós com el "helloday" els reconcilia tots, morenos i guapos com tornen de les vacances i, per un dia, et penses que aquest any tot serà diferent, tú que has pringat més del necessari perquè pensaves que així la recompensa arribaria abans, que tornar abans t'estalviaria un munt de maldecaps, problemes i depressions post-part...perdó, post-vacacionals et trobes, durant el helloday, en la postura més idiota de totes.
I és que no hi ha com les tradicions contemporànies per fer sentir un ésser humà normal i corrent el més inútil dels mortals.
Avui ha estat un altre dia- per sort
