sento

Avui tinc ganes d'estar amb el Pantxo.
A vegades aquesta "bola de pèl" t'ajuda a veure el món amb més suavitat.
És agradable saber que hi ha racons així al món.

journal intime

... no crec que tingui gaire sentit el què escric aquí, a part de buidar-me el cervell quan el tinc massa ple (fet que no diu gaire de la seva capacitat, dirien alguns) però aquests dies estic llegint el darrer llibre de Fréderic Beigbeder, L'égoïste romantique, i em sorprèn la frescor i universalitat de les seves reflexions, per molt "masculí" que sigui el seu estil.

love is in the air

La cap de comunicació de l'empresa "Love is in the air" té problemes de comunicació amb la seva parella. Tipa de no poder, o no saber, parlar amb la persona més important del món (per a ella) se'n va a un psicòleg.
Aquest li diu que no es preocupi, es relaxi i procuri disfrutar la vida tal com li ve. Li diu que és una ordre i l'haurà de complir, i ella ho fa. Arriba a casa una mica abans del què es habitual, i hi troba la seva parella al llit, acompanyada.
Primer no s'ho creu. El seu cervell triga a processar la imatge del seu home, al SEU llit, amb una dona... que no és ella.
Després (uns 5 segons després) sent la curiositat morbosa de veure-li la cara a ella, mentre ell la mira als ulls i li deixa anar els típics "Què fas tant d'hora?" i "No és el que sembla" tot tapant-se amb els llençols.
I la curiositat morbosa es converteix en necessitat imperiosa en 2 segons, i la cap de comunicació de la "love is in the air" es troba en una situació que fa honor al nom de la seva empresa... i en aquell moment no se li acut res més que estirar el llençol.
I la sorpresa és màxima. No hi descobreix la secretaria pèl-roja del seu marit, ni l'espectacular rossa que el va perseguir durant els anys de facultat: hi veu la seva cara, el seu cos, la seva expressió de sorpresa... com si fos davant d'un mirall tridimensional.

La cap de comunicació de la "love is in the air" ha decidit no tornar a visitar el psicòleg. I proposar-li un trio al seu marit.

i love you

t'estimo.
fa temps que tothom ho sap,
però fins fa una setmana jo no vaig saber quant.

but i still haven't found...

Moment de comunió col·lectiva!!!

vier, espero que no posis aquest tall!
Gràcies pels teus ànims, i les teves "risas", permet-me la llicència:
Ets molt gran, petit ;) [amb veu de perdonavides i tot el carinyo del món]



Em segueixo sentint illa, però l'important és saber-ho.

u2

and you, and you, and you...

illa/isla

Quiero ser la isla
a la que vuelves cada tarde
después de faenar,
con las redes llenas
y los ojos vacíos de mar.

Quiero ser tu isla
para que te resguardes
en mis acantilados
los días de tormenta.

Quiero ser la isla
en la que hagas escala
en cada viaje que emprendas.

Soy tu isla:
el pedacito de tierra firme
que te sostiene
cuando el mar está revuelto.

Soy la isla que te aisla del asilo y el retrete.
Soy la isla que te lleva al gran azul sin moverse.
Soy la isla, compacta y segura,que el pájaro requiere.

Vull ser una illa,
perquè hi vinguis a pescar.
Si t'aïlles al continent
en la illa que jo sóc
trobaràs repòs.

Però cada matí te'n vas
a fer el castell
i quan tornes
et trobes la illa envahida,
saquejada i cremada
per tots els que hi han passat abans.

Vull ser la teva illa,
la dels teus somnis,
perquè em descobreixis en el mapa.

La isla que és illa
i t'allunya del tedi
la isla que és illa
i el mar que és tebi
es confonen,
s'estimen,
en cada onada
en cada medi.
Vull que me trobis
i em retreguis
els pirates
els encanteris...

Avui tornava a casa a les tres de la matinada, venia del cine, sola,
i caminava distreta (com sempre) pel mig de l'avinguda
quan de sobte m'ha semblat que me cridaven.
No n'he fet cas i he seguit mirant els arbres,
però han tornat a repetir el meu nom.
I m'he trobat la beth, com per art de màgia,
d'una amnera estranya i divertida,
hem coincidit en l'únic dia que ha passat a Barcelona
abans de tornar a Palma.