pena, penita, pena

Parlem,
i no ens sentim,
entretenim l'aire entre nosaltres
perquè vibri
perquè hi hagi alguna cosa
però tu no m'escoltes
i jo no t'entenc.

I ens allunyem,
i com més lluny et sento
més fred tinc,
més em costa
llevar-me al matí
somriure al sol
i ballar sota la pluja.

Tinc fred,
a dins, molt endins
ja ve l'estiu
però el meu hivern continua.

distància

Hi ha una porta de vidre
que ens separa
que ens aïlla.

El teu món
i el meu a part
i ens veiem
ens sentim
ens enyorem...
però mai no obrim.

una mica enamorat

i què?
es pot estar una mica enamorat?

vacances

l'amistat té mil colors,
mil formes,
mil sabors.
Només els has de saber trobar,
els has de voler tastar
i no tirar enrera quan ja és massa tard.

Perquè ser amics pot voler dir moltes coses,
perquè tenir-te pot ser el millor en el pitjor moment...
perquè no vull que em fallis
i no vull fallar-te.

zanzicam

torno a pensar-te
i torno a tenir-te
aquí al costat
pell amb pell
aquí a dins.

i quan menys l'espero
n'arriba un altre
un que ve de lluny
de fa molt
de quan tenia llum
i giro els ulls per mira-te
i saber que et tinc
però ja no hi ets
has marxat
i jo no vinc.

i ara em trobo
que no tinc passat
i al present ja no et veig.


de zanzíbar a tanzania
hi ha un món
o només un cor.

L'amor

Quan no pots veure
el fons de les persones,
quan les mires als ulls
i no entens el seu cor,
quan estimes
i ningú no et respon
és que estàs mort
acabat
o tens son.

Quan el mires directament
i no t'entén
et pregunta
i no t'entén
quan respons
estimes
ensenyes el cor
i te'l torna
troç per troç
tens la sang bullint
el cos calent i el cap esquiu.

Quan busques
i no el trobes
quan preguntes al vent
i no sents la gent
que clama i et respon
"ell no existeix,
no hi és,
no et vol"
sents el dol
a dins
al fons
i vols obrir portes
airejar el cor
mirar-te a dins
i veure-ho tot nou.
Quan et manca
és que ja és mort.

... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...

"és quan dormo
que hi veig clar"
i somnio amb Pere IV
és de nit
que ensenyo el cor
i estimo
el tot del TOT
és ara, és aquí
que et tinc davant
i trobo el Nord.

Miedo me das

...cuando me miras
y te vas.

Miedo me das
cuando me quieres,
me adoras
te mareas
y ya no estás.

Miedo me das
cuando me hundo en tus ojos
profundos, negros y jocosos
y encuentro un hogar.
Y mi alma se calma
porque me miras y no te vas,
porque existes
y sé que esperarás
a que me funda,
me ahogue
y muera
antes de irte
y dejarme aquí sola
inerte
y nueva.

Everybody says...

tothom diu el que... pensa?
no!
el que creuen que han de dir,
el que creuen que vols sentir,
el que pensen que els anirà millor
per guanyar més,
ser més rics,
tenir més de tot.
I per molt que els coneguis,
tots els tothoms
perden la vergonya
si poden dir el que volen
el que els farà pujar més
encara que vegin el fàstig que et fan
encara que saps que no se'n sortiran.
Tots els tothoms van de cul
per ser més que tu.

de Zanzíbar a Tanzania

una nit.
i ja sóc capaç de trobar-te a faltar al meu llit.
Hi vas deixar tantes coses, en una nit...
sabies com fer-me somriure
sabies llegirme la pell
i acaricia-me els pensaments
i si no t'haguessis espantat
encara hi series
al meu llit!

soñé

que tu soñabas que yo soñaba en ti.
Y soñando soñando llegué a ti.
Primero a tu cama,
luego a ti:
tumbado en un escorzo perfecto
veo en primer plano tus pies perfecto
tus piernas largas y fuertes
tu sexo imponente
tu torso de kourós tallado en bronce
tus ojos brillantes como dos pozos profundos

Soñando soñé que soñaba en ti.
Y soñando soñando te recuperé.

Nunca quise despertar.

a mi querido P
de tu S

Oh

el sol surt i la lluna s'amaga molt i molt enfadada.

Música per feres

Avui hi ha assaig, i sento la música des del despatx.
I no puc parar de teclejar i moure'm a la cadira, perquè la música, que amansa les feres, excita les que no ho som... no?
Avui ha fet bon dia i noto que d'aquí poc arriba el desgel, els primers rajos de sol i, després, la primavera... però la meva primavera se n'ha anat a Tanzània, i potser no tornarà, perquè la meva primavera m'ha dit que no em vol conèixer, que té por d'agradar-me, que té por de que jo li agradi... o sigui que em sembla que aquest any em quedo sense primavera.
Doncs vaja, amb l'hivern que portem em costarà una mica...
Tot i que a vegades em sembla que porto 27 anys sense primavera, però tothom diu que això és la sensació repetitiva del final de l'hivern.
Els hiverns, a vegades, duren massa anys.

Avui és

el primer dia que vaig al gimnàs
el primer dia que em miro al mirall, em veig grassa i m'és igual
el primer dia des de fa un mes que no sento "3%"
el primer dia...
de la resta dels meus dies

Febrer acaba amb n de neu

Ha nevat... i finalment s'acaba el mes més curt i més llarg.
Ha estat estrany, variat, divers i contrastat.
Avui és l'aniversari del meu darrer amant.