viernes, agosto 26, 2005

sento


Avui tinc ganes d'estar amb el Pantxo.
A vegades aquesta "bola de pèl" t'ajuda a veure el món amb més suavitat.
És agradable saber que hi ha racons així al món.

jueves, agosto 25, 2005

journal intime

... no crec que tingui gaire sentit el què escric aquí, a part de buidar-me el cervell quan el tinc massa ple (fet que no diu gaire de la seva capacitat, dirien alguns) però aquests dies estic llegint el darrer llibre de Fréderic Beigbeder, L'égoïste romantique, i em sorprèn la frescor i universalitat de les seves reflexions, per molt "masculí" que sigui el seu estil.

love is in the air

La cap de comunicació de l'empresa "Love is in the air" té problemes de comunicació amb la seva parella. Tipa de no poder, o no saber, parlar amb la persona més important del món (per a ella) se'n va a un psicòleg.
Aquest li diu que no es preocupi, es relaxi i procuri disfrutar la vida tal com li ve. Li diu que és una ordre i l'haurà de complir, i ella ho fa. Arriba a casa una mica abans del què es habitual, i hi troba la seva parella al llit, acompanyada.
Primer no s'ho creu. El seu cervell triga a processar la imatge del seu home, al SEU llit, amb una dona... que no és ella.
Després (uns 5 segons després) sent la curiositat morbosa de veure-li la cara a ella, mentre ell la mira als ulls i li deixa anar els típics "Què fas tant d'hora?" i "No és el que sembla" tot tapant-se amb els llençols.
I la curiositat morbosa es converteix en necessitat imperiosa en 2 segons, i la cap de comunicació de la "love is in the air" es troba en una situació que fa honor al nom de la seva empresa... i en aquell moment no se li acut res més que estirar el llençol.
I la sorpresa és màxima. No hi descobreix la secretaria pèl-roja del seu marit, ni l'espectacular rossa que el va perseguir durant els anys de facultat: hi veu la seva cara, el seu cos, la seva expressió de sorpresa... com si fos davant d'un mirall tridimensional.

La cap de comunicació de la "love is in the air" ha decidit no tornar a visitar el psicòleg. I proposar-li un trio al seu marit.

viernes, agosto 19, 2005

i love you

t'estimo.
fa temps que tothom ho sap,
però fins fa una setmana jo no vaig saber quant.

lunes, agosto 08, 2005

but i still haven't found...

Moment de comunió col·lectiva!!!

vier, espero que no posis aquest tall!
Gràcies pels teus ànims, i les teves "risas", permet-me la llicència:
Ets molt gran, petit ;) [amb veu de perdonavides i tot el carinyo del món]



Em segueixo sentint illa, però l'important és saber-ho.

domingo, agosto 07, 2005

u2

and you, and you, and you...

illa/isla

Quiero ser la isla
a la que vuelves cada tarde
después de faenar,
con las redes llenas
y los ojos vacíos de mar.

Quiero ser tu isla
para que te resguardes
en mis acantilados
los días de tormenta.

Quiero ser la isla
en la que hagas escala
en cada viaje que emprendas.

Soy tu isla:
el pedacito de tierra firme
que te sostiene
cuando el mar está revuelto.

Soy la isla que te aisla del asilo y el retrete.
Soy la isla que te lleva al gran azul sin moverse.
Soy la isla, compacta y segura,que el pájaro requiere.

Vull ser una illa,
perquè hi vinguis a pescar.
Si t'aïlles al continent
en la illa que jo sóc
trobaràs repòs.

Però cada matí te'n vas
a fer el castell
i quan tornes
et trobes la illa envahida,
saquejada i cremada
per tots els que hi han passat abans.

Vull ser la teva illa,
la dels teus somnis,
perquè em descobreixis en el mapa.

La isla que és illa
i t'allunya del tedi
la isla que és illa
i el mar que és tebi
es confonen,
s'estimen,
en cada onada
en cada medi.
Vull que me trobis
i em retreguis
els pirates
els encanteris...

Avui tornava a casa a les tres de la matinada, venia del cine, sola,
i caminava distreta (com sempre) pel mig de l'avinguda
quan de sobte m'ha semblat que me cridaven.
No n'he fet cas i he seguit mirant els arbres,
però han tornat a repetir el meu nom.
I m'he trobat la beth, com per art de màgia,
d'una amnera estranya i divertida,
hem coincidit en l'únic dia que ha passat a Barcelona
abans de tornar a Palma.

domingo, julio 24, 2005

pa'lante... o meme not

Molt bé. No he escrit res de que l'ip em va demanar que completés el "meme".
Primer: esbrinar què era un meme.
Amb un parell de clicks n'hi va haver prou.
Segon: escriure'l.
Tercer: assumir la... derrota?
No, és només que la meva vida és molt més indefinida... i no estic segura que m'agradi, però és així, i no tinc ganes de definir-la més, almenys de moment.

He decidit tornar a reprendre el blog, i "fer el meme" (m'agrada l'expressió, dóna molt de joc, no?) quan l'hagi de fer (qüestió de destí o alguna cosa així).
Pa'lante... dedicat a la Lau, perquè torni del Mulhacén amb la vieja sota el braç
... "que pa'tras ya te doy yo bastante"!

viernes, junio 03, 2005

28 primaveres!!!

El proper dia 9 és el meu cumple, o sigui que esteu tots convidats:
el 10 de juny a les 11 a casameva ;)

lunes, mayo 30, 2005

viernes, mayo 27, 2005

què voleu?

vols que et rigui les gràcies,
et respongui les preguntes
i hi sigui quan em necessites,
vols que rigui quan tu rius,
que sigui al teu costat quan ploris
i que no em queixi
si no vens a mi.

vols que et vulgui
però tu no em vols.
Vols dir?

miércoles, mayo 25, 2005

no puc respirar

em falta l'aire
i un nus
a la gola
em diu que no hi ets
que alguna cosa passa

jueves, mayo 19, 2005

no hi ets

et busco
i no hi ets
et crido
i no respons
t'espero
i no vens.
No hi ets
no hi has estat
mai.

jueves, mayo 12, 2005

i just...

tú duermes tranquilo
sumido en el dulce letargo del guerrero
mientras yo
despierta
busco y busco en mi conciencia
algo que justifique tu existencia

Pero nada encuentro.

Así que no existes.
Y punto.

domingo, mayo 08, 2005

.com

mi declaración fiscal

... qué desperdicio de juventud!
deberíamos poder declararnos "inhabilitados temporalmente por encuentro de amante perfecto", crees que en hacienda querrán crear esta exención?
te imaginas las inspecciones? ja!:
"hola, qué tal, mire, vengo a comprovar que es verdad que usted a encontrado a su amante y por esos debe dejar de trabajar hasta que vuelva a cambiar de situación y pueda ser capaz de dedicarse a producir para la sociedad de nuevo"
"Ah, muy bien, pase, pase..."
"Gracias. Podría ver cómo follan ustedes? Disculpe el atreviemiento, pero es un trámite que nos obligan a realizar"
"Cómo no!" y entonces empezaríamos, con el / la -lo que prefieras- inspector/a mirando si realmente nos llenamos el uno al otro.
"Bueno, y qué le ha parecido?" le diría yo, a los que la persona inquisidora de hacienda respondería
"Pues muy bien, sólo un par de preguntas más y terminamos. Frecuencia? Deseo?
Horas del día dedicadas a la actividad? Y a pensar en ello? (pausa para que anotara nuestras respuestas, mientras nos miramos de reojo y ya pensamos en el próximo, cuando nos dejen solos de nuevo). Pues muchas gracias, creo que conseguirán la exención en un par de días. Sólo me queda recordarles que pueden olvidarse de trabajar hasta que se les pase el deseo mutuo.
Buenas tardes, y que follen ustedes bien!"

Y así seguiríamos enganchados justo después de cerrar la puerta porque, claro, no nos habríamos poodido aguantar y habríamos empezado de nuevo antes de que el/la inspector/a hubiera terminado sus palabras.



Pequeño escrito veraniego que en su momento tuvo mucho éxito.
Ahora ya se puede publicar. Espero que almenos os hayáis reído ;) bsos a tots!

viernes, mayo 06, 2005

amics

tenir un amic no és una broma, no és fer una càsting per al personatge secundari de la teva vida, i costa molt mantenir-los (no materialmet, sinó l'esforç emocional)... per això n'hi ha tant pocs i tants que fallen.

miércoles, mayo 04, 2005

now I understand...

Your Seduction Style: Siren / Rake
You possess an unbridled sensuality that appeals to many.The minute you meet anyone, you can make the crave you almost immediately.You give others the chance to lose control with you... spiraling into carnal bliss.A dangerous lover, you both fascinate and scare those you attract.

martes, mayo 03, 2005

Marguerite Duras..?

hay un cuento de la Duras, creo, que de entre todos sus Relatos orientales es el que siempre me emocionó, incluso me hizo llorar en alguna ocasión.
El cuento explica la historia de una concubina de palacio enamorada del emperador, uno muy poderoso y muy guerrero (y muy machista, como todos los de su casta en los cuentos). Vivían juntos en palacio hasta que, un buen día, la concubina dejó de ser tan joven como antes y el emperador dejó de mostrar interés por ella. Al cabo de un tiempo llegó una nueva concubina a palacio, más joven y bella, y el emperador se deshizo en atenciones hacia la nueva, dejando a la enamorada concubina abandonada. Ésta, viendo que la situacón sólo podía empeorar y sabiendo que el emperador nunca la volvería a amar dejó el palacio.

Al cabo de los años, y vivendo sola y vieja en la montaña, la antigua concubina se encontró con un viejo herido en un camino y se lo llevó a su cabaña para curarlo. En seguida se dio cuenta que se tataba del emperador, anciano y caído en desgracia, y volcó en las curas todo su corazón.
El emperador se recuperó y se quedó, para terminar la vida, en la cabaña de la vieja, a quien nunca reconoció.
Momentos antes de morir ella le preguntó cuál era el recuerdo, de lo vivido, que más alegría le producía. Él le dijo que el amor, y le enumeró a todas las concubinas que había tenido, una por una, por sus nombres. Sólo olvidó uno: el suyo.

viernes, abril 29, 2005

estoy harta

de no poder hacer lo que quiero hacer cuando quiero hacerlo,
de no poder querer a quien quiero, porque no me quiere,
de no poder vivir donde quiero, porque no me llega...