feia temps que no accedia al meu compte. No podia. No podia escriure i publicar. I tenia tantes coses a dir! I avui que puc ja no sé per on començar! Ja hi tornem a ser!
Avui m'han regalat una cançó. M'han alegrat el dia. Potser massa i tot.
Your song, my song, everybody's song... a vegades massa d'alguna cosa t'acaba atipant, no?
;)
martes, junio 05, 2007
miércoles, enero 31, 2007
Acaba de passar
un home. Completament nu. Al mig de les Rambles. I aquí ningú no s'ha immutat. Portava mitjons i vambes.I no semblava que anés nu perquè duia gairebé tot el cos tatuat. Però hi anava. I era evident si el miraves de front. MOLT evident. Llargament evident. Els turistes li feien fotos - no n'hi havia que s'atrevissin a fer-se fotos AMB ell.
I aquí ningú ha dit res. Ningú l'ha vist. Jo sí. I m'he girat amnb la cara encesa epr explicar-los-ho. Però he vist cares apagades. Plenes d'egoísme, d'altruísme i de vida quotidiana. I he pensat que aquell home, que s'esforça tant a fer d'un dimecres normal un dia extraordinari, no es mereixia el despreci, comentaris sucosos i avorrits d'aquesta colla d'artistes frustrats i egos inflats.
I no he dit res. M'he quedat l'emoció de veure un home nu al mig del carrer per mi sola.
I aquí ningú ha dit res. Ningú l'ha vist. Jo sí. I m'he girat amnb la cara encesa epr explicar-los-ho. Però he vist cares apagades. Plenes d'egoísme, d'altruísme i de vida quotidiana. I he pensat que aquell home, que s'esforça tant a fer d'un dimecres normal un dia extraordinari, no es mereixia el despreci, comentaris sucosos i avorrits d'aquesta colla d'artistes frustrats i egos inflats.
I no he dit res. M'he quedat l'emoció de veure un home nu al mig del carrer per mi sola.
martes, enero 30, 2007
martes, enero 02, 2007
nit de ciutat
m'agrada caminar de nit pels carrers de Barcelona.
No hi ha ningú, i l'absència d'altres persones fa que senti la ciutat més meva. Els carrers em pertanyen. Les faroles, la llum groguenca que contrasta amb la blanca de la lluna. El vent fred del -cada vegada més suau- hivern mediterrani. La meva ciutat és més meva i, aleshores, en aquests moments de quietud, faig les paus amb mi, i amb le món, i em reconcilio amb la vida, i la cara freda em torna l'optimisme dels dies regats amb la llum del sol, i penso que passi el que passi tot serà possible, perquè sempre hi haurà algú com jo, en qualsevol ciutat del món, que de nit i sense gent al carrer, surti a fer una volta per sentir-se segur, aclarir les idees i defugir fantasmes. Ja ho sabeu, no surtiu: A la nit els carrers són meus...
;)
No hi ha ningú, i l'absència d'altres persones fa que senti la ciutat més meva. Els carrers em pertanyen. Les faroles, la llum groguenca que contrasta amb la blanca de la lluna. El vent fred del -cada vegada més suau- hivern mediterrani. La meva ciutat és més meva i, aleshores, en aquests moments de quietud, faig les paus amb mi, i amb le món, i em reconcilio amb la vida, i la cara freda em torna l'optimisme dels dies regats amb la llum del sol, i penso que passi el que passi tot serà possible, perquè sempre hi haurà algú com jo, en qualsevol ciutat del món, que de nit i sense gent al carrer, surti a fer una volta per sentir-se segur, aclarir les idees i defugir fantasmes. Ja ho sabeu, no surtiu: A la nit els carrers són meus...
;)
martes, diciembre 12, 2006
lunes de nuevo
alba de invierno
frio afuera
calor adentro.
Te vas,
y empiezas a empaquetar.
Pero yo no te dejo. Sabes que no te voy a dejar.
Sabes que te voy a convenecer. Sabemos que vamos a sudar.
Pero consigue terminar.Consigues cerrar la maleta.
Y el adiós de duremevela
me sabe a rápido
a hola postrero
a un te quiero silenciado
por miedo al rechazo.
Y no sé sin quiero verte
no sé quiero quererte
no sé si tengo miedo.
Pero sé que el día se levantó frio
y tú lo calentaste.
Sé que el sol salio
porque tu lo llamaste
y acudió a allanar el camino
de la huida forzosa,
del amante a la caza
de un vuelo desesperado
retardado postergado por amor
realizado por dinero
frio afuera
calor adentro.
Te vas,
y empiezas a empaquetar.
Pero yo no te dejo. Sabes que no te voy a dejar.
Sabes que te voy a convenecer. Sabemos que vamos a sudar.
Pero consigue terminar.Consigues cerrar la maleta.
Y el adiós de duremevela
me sabe a rápido
a hola postrero
a un te quiero silenciado
por miedo al rechazo.
Y no sé sin quiero verte
no sé quiero quererte
no sé si tengo miedo.
Pero sé que el día se levantó frio
y tú lo calentaste.
Sé que el sol salio
porque tu lo llamaste
y acudió a allanar el camino
de la huida forzosa,
del amante a la caza
de un vuelo desesperado
retardado postergado por amor
realizado por dinero
viernes, diciembre 08, 2006
aquí estem
asseguts l'un al costat de l'altre, consultant correus, mirant de comprar les entrades del cinema i esperant de trobar les claus de casa en algun moment o altre de la nit i, sobretot, abans d'haver d'anar a dormir.
Les persones canvien molt segons la situació.
Tant de bo em pogués veure pel forat del pany, encara que fos només un moment, per saber quant.
Encara hi ha coses i, sobretot, persones, que continuen al meu cap. Endins, ben endins...
Les persones canvien molt segons la situació.
Tant de bo em pogués veure pel forat del pany, encara que fos només un moment, per saber quant.
Encara hi ha coses i, sobretot, persones, que continuen al meu cap. Endins, ben endins...
miércoles, noviembre 22, 2006
Estiu o hivern?
A ella li agraden els estius. La calor intensa, la sensualitat d’una pell suau hidratada per l’humitat de l’ambient, les tardes tòrrides seguides de nits inquietes plenes de ball i de riure, de sexe de matinada i esmorzars a la vora del mar… li agrada dur vestits lleugers i sentir com una brisa – no gaire fresca, que ella ja ho és prou- li acaricia l’entrecuix d’esquitllada, com un sifosnofos que mai ningú podrà provar…
A ell li agraden els hiverns. La sensació vigoritzant d’un matí gelat, blanc, blau i fred a les muntanyes. L’olor del cafè a la caseta de fusta de la muntanya, el cruixir de la fusta i el soroll de l’estufa que es posa en marxa abans que el mateix dia. Els raigs de sol i la llum blanca, tot suau, fresc, net.
Ell viu sis mesos a l’hemisferi nord, provant l’hivern d’aquí i d’allà, i sis mesos a l’hemisferi sud, en l’única ciutat límit prou “europea” per agradar-li i prou americana per contenir el caos que li agrada. Ben a prop del pol, ben a prop de la natura àrida, neta d’humans i de calor…
Ella viu a l’hemisferi nord, tot l’any. Prova de viatjar prou per arribar al sud, però de moment no se’n surt gaire. Ell li ha dit que no es preocupi, que l’ajuda, que confia en ella, que segur que se’n sortirà, que perquè no s’anima a dur la vida que duu ell…
Ella ho veu clar: és el que en realitat sempre li ha agradat. El que més desitja a la vida: viatjar. Viure aquí i allà mentre treballa i en algun punt del món li ingressen diners mensualment. No gaires, només els necessaris per viure còmodament, bé, però sense ser rica, que l’abundància continuada vicia i crea monstres, com la raó en temps de Goya. Ha estat lluitant per aconseguir-ho i, finalment, ha trobat una empresa que li permet treballar des d’arreu del món. Només necessita complir els plaços de lliurament, sempre d’acord amb l’horari nocturn de Reykjavik, cada dia 1 i 15 de mes. Ja té l’ordinador i el telèfon per satèl•lit.
Ara ja només té un problema. No sap com dir-li a ELL que, el que més desitja al món, és viure en un estiu permanent, de samarretes i tirants, sense saber què és una abric ni la diferència entre bufanda i fulard, jersei o pullòver... potser li dirà primer que amb la primavera ja es conforma. A veure si cola.
A ell li agraden els hiverns. La sensació vigoritzant d’un matí gelat, blanc, blau i fred a les muntanyes. L’olor del cafè a la caseta de fusta de la muntanya, el cruixir de la fusta i el soroll de l’estufa que es posa en marxa abans que el mateix dia. Els raigs de sol i la llum blanca, tot suau, fresc, net.
Ell viu sis mesos a l’hemisferi nord, provant l’hivern d’aquí i d’allà, i sis mesos a l’hemisferi sud, en l’única ciutat límit prou “europea” per agradar-li i prou americana per contenir el caos que li agrada. Ben a prop del pol, ben a prop de la natura àrida, neta d’humans i de calor…
Ella viu a l’hemisferi nord, tot l’any. Prova de viatjar prou per arribar al sud, però de moment no se’n surt gaire. Ell li ha dit que no es preocupi, que l’ajuda, que confia en ella, que segur que se’n sortirà, que perquè no s’anima a dur la vida que duu ell…
Ella ho veu clar: és el que en realitat sempre li ha agradat. El que més desitja a la vida: viatjar. Viure aquí i allà mentre treballa i en algun punt del món li ingressen diners mensualment. No gaires, només els necessaris per viure còmodament, bé, però sense ser rica, que l’abundància continuada vicia i crea monstres, com la raó en temps de Goya. Ha estat lluitant per aconseguir-ho i, finalment, ha trobat una empresa que li permet treballar des d’arreu del món. Només necessita complir els plaços de lliurament, sempre d’acord amb l’horari nocturn de Reykjavik, cada dia 1 i 15 de mes. Ja té l’ordinador i el telèfon per satèl•lit.
Ara ja només té un problema. No sap com dir-li a ELL que, el que més desitja al món, és viure en un estiu permanent, de samarretes i tirants, sense saber què és una abric ni la diferència entre bufanda i fulard, jersei o pullòver... potser li dirà primer que amb la primavera ja es conforma. A veure si cola.
viernes, noviembre 17, 2006
tornar a Paris
és encara millor!!! estio nerviosssima, i no és per la ciutat. Tinc ganes de veure'l, però també que tots els meus amics el vegin. Les coordenades espai/temps sçón capricioses
domingo, noviembre 12, 2006
miércoles, noviembre 08, 2006
paris, toujours
feia 8 anys que no hi era. I la ciutat de la llum m'ha tornat a enlluernar. El millor, ha estat que no només la ciutat ha canviat i evolucionat (el Marais ja és una zona fantàstica, no només increïblement cool i "underground" -diguem'ho així, per qüestió de politesse).
La Tour Eiffel la nuit també va ser una freda i agradable sorpresa, i el fet de ser en una ciutat realment internacional durant uns dies m'ha tornat a fer enyorar altres moments d'activitat, proximitat i "sparkling life".
També m'he descobert a mi mateixa, altra vegada.
Darrerament ho faig sovint, és veritat. També ho és que, darrerament,hi ha moltes persones que em descobreixen, i això em fa sentir millor, ves per on.
La Tour Eiffel la nuit també va ser una freda i agradable sorpresa, i el fet de ser en una ciutat realment internacional durant uns dies m'ha tornat a fer enyorar altres moments d'activitat, proximitat i "sparkling life".
També m'he descobert a mi mateixa, altra vegada.
Darrerament ho faig sovint, és veritat. També ho és que, darrerament,hi ha moltes persones que em descobreixen, i això em fa sentir millor, ves per on.
miércoles, octubre 04, 2006
no ins.
a vegades no tens el moment, la força, la concentració....
i és veritat que la inspiració t'ha de trobar treballant, estimat Pablo, però si ho estàs fent en una altra cosa després és difícil aturar-te un moment i tornar al què realment t'importa, al què t'inspira... especialment quan la teva vida quotidiana no ho fa.
A vegades, però, només cal que tu sorprenguis, canvïis de rumb per uns instants, i deixis a tothom amb el peu canviat, sense opcions a porta... a vegdaes ho necessites, perquè la vida t'avorreix. I no hi ha res més horirble que avorrirse... sobretot quan la vida pot ser tant divertida!
i és veritat que la inspiració t'ha de trobar treballant, estimat Pablo, però si ho estàs fent en una altra cosa després és difícil aturar-te un moment i tornar al què realment t'importa, al què t'inspira... especialment quan la teva vida quotidiana no ho fa.
A vegades, però, només cal que tu sorprenguis, canvïis de rumb per uns instants, i deixis a tothom amb el peu canviat, sense opcions a porta... a vegdaes ho necessites, perquè la vida t'avorreix. I no hi ha res més horirble que avorrirse... sobretot quan la vida pot ser tant divertida!
martes, septiembre 05, 2006
helloday!
ahir era, oficialment extra-oficial, és a dir, popularment, el helloday.
O sigui: el dia en que, com que tothom arriba de les vacances, tothom es passa el dia dient-se hola, saludant, abraçant-se, petonejant-se i un llarg etcètera de demostracions d'afecte entre persones que, la resta de l'any, es dediquen a clavar-se punyals i altres variants d'arma blanca, preferentment per l'esquena. Però és ben curiós com el "helloday" els reconcilia tots, morenos i guapos com tornen de les vacances i, per un dia, et penses que aquest any tot serà diferent, tú que has pringat més del necessari perquè pensaves que així la recompensa arribaria abans, que tornar abans t'estalviaria un munt de maldecaps, problemes i depressions post-part...perdó, post-vacacionals et trobes, durant el helloday, en la postura més idiota de totes.
I és que no hi ha com les tradicions contemporànies per fer sentir un ésser humà normal i corrent el més inútil dels mortals.
Avui ha estat un altre dia- per sort
O sigui: el dia en que, com que tothom arriba de les vacances, tothom es passa el dia dient-se hola, saludant, abraçant-se, petonejant-se i un llarg etcètera de demostracions d'afecte entre persones que, la resta de l'any, es dediquen a clavar-se punyals i altres variants d'arma blanca, preferentment per l'esquena. Però és ben curiós com el "helloday" els reconcilia tots, morenos i guapos com tornen de les vacances i, per un dia, et penses que aquest any tot serà diferent, tú que has pringat més del necessari perquè pensaves que així la recompensa arribaria abans, que tornar abans t'estalviaria un munt de maldecaps, problemes i depressions post-part...perdó, post-vacacionals et trobes, durant el helloday, en la postura més idiota de totes.
I és que no hi ha com les tradicions contemporànies per fer sentir un ésser humà normal i corrent el més inútil dels mortals.
Avui ha estat un altre dia- per sort
martes, agosto 29, 2006
premonició
quan tothom sap alguna cosa, i tu no, i saps que ho saben,i ells ho saben i saben que tu no ho saps... és fatal quan t'avorreixes, oi?
lunes, agosto 28, 2006
world's shortest personality test
| Your Personality Profile |
 You are sexy, powerful, and bold. You're full of passion and energy... Sometimes this passion has a dark side. You feel most alive when you're seducing someone. You never fail to get someone's attention. Quick minded, you're also quick to lose your temper! |
miércoles, agosto 23, 2006
empty
o buida
contrari de plena
sinònim d'espai lliure
vide,
vacía...
sense res més per donar
per oferir.
A vegades una mica de repòs ajuda a omplir
d'idees
il·lusions
esperances
metes
una vida.
contrari de plena
sinònim d'espai lliure
vide,
vacía...
sense res més per donar
per oferir.
A vegades una mica de repòs ajuda a omplir
d'idees
il·lusions
esperances
metes
una vida.
jueves, julio 27, 2006
forat
quan ja no és dubte
és certesa
sempre hi ha un forat que s'obre
i un altre que es tanca.
És com obrir i tancar portes
però a dins, al teu cos
molt endins.
Mai saps quin forat s'obre
ni si et farà més mal
en obrir-se que en tancar-se.
Només saps el que sents.
és certesa
sempre hi ha un forat que s'obre
i un altre que es tanca.
És com obrir i tancar portes
però a dins, al teu cos
molt endins.
Mai saps quin forat s'obre
ni si et farà més mal
en obrir-se que en tancar-se.
Només saps el que sents.
domingo, julio 23, 2006
silenci
no és que no tinguem res a dir-nos,
és que som massa lluny.
No és que ens agradi el silenci,
és que no ens sentim.
No és que no vulgui dir res,
és que no sé per on començar.
és que som massa lluny.
No és que ens agradi el silenci,
és que no ens sentim.
No és que no vulgui dir res,
és que no sé per on començar.
jueves, julio 20, 2006
viernes, julio 14, 2006
plans
fer molts plans està bé
tenir-los també.
Però poder complir-los
tranquil·lament
sense presses
ni pors
sense pressions
ni dolors
sense angoixes
i amb goig.
Plans
de vida
de nit
de mesos
de pis
de viatges
d'estudis
de carreteres
...
plans planers
és el que vull.
Són els meus.
tenir-los també.
Però poder complir-los
tranquil·lament
sense presses
ni pors
sense pressions
ni dolors
sense angoixes
i amb goig.
Plans
de vida
de nit
de mesos
de pis
de viatges
d'estudis
de carreteres
...
plans planers
és el que vull.
Són els meus.
viernes, junio 16, 2006
(re)encuentro en NZ
encuentro un encuentro
y me desencuentro contigo
porque estás lejos
and I dream you come to me
and I dream you are here
but you are not
and the sun comes
et tu m'écris
et je te rêve encore
et je pense à toi
en pensant à moi
et j'aime bien l'idée
de te retrouver
en faisant le canoë
i penso que vindràs
perquè ets tu
el meu príncep blau
em recolliràs
i marxarem
tant contents
a la fi del món
i tot content
em diràs:
ti voglio tanto bene, cara mia
i et miraré
i em fondré en els teus ulls
i m'adonaré que ha passat el dia
i ha arribat la nit
i amb els ulls desperts
i el cos àgil et portaré al llit
i el farem immens.
y me desencuentro contigo
porque estás lejos
and I dream you come to me
and I dream you are here
but you are not
and the sun comes
et tu m'écris
et je te rêve encore
et je pense à toi
en pensant à moi
et j'aime bien l'idée
de te retrouver
en faisant le canoë
i penso que vindràs
perquè ets tu
el meu príncep blau
em recolliràs
i marxarem
tant contents
a la fi del món
i tot content
em diràs:
ti voglio tanto bene, cara mia
i et miraré
i em fondré en els teus ulls
i m'adonaré que ha passat el dia
i ha arribat la nit
i amb els ulls desperts
i el cos àgil et portaré al llit
i el farem immens.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)