quan ja no és dubte
és certesa
sempre hi ha un forat que s'obre
i un altre que es tanca.
És com obrir i tancar portes
però a dins, al teu cos
molt endins.
Mai saps quin forat s'obre
ni si et farà més mal
en obrir-se que en tancar-se.
Només saps el que sents.
3 comentarios:
La veritat és que encara que sabem com comencen les coses, mai sabem com acabaran, però hem de pensar que tot anirà bé, encara que després no sigui així , de totes maneres, si sents, és que estàs viu...viva...i ja val la pena...
Fins aviat,
entenc el que vols dir però m'omple d'angoixeta en sentit de no saber si el que cal és sentir, omplir, buidar, si hem de fer cas de la raó, del passat o del futur, etc. dubtes eterns, però manquen arguments.
no hi ha mai arguments per als dubtes eterns, esimat/da anonim. Aquesta es la questio. Jo tampoc no se si cal sentir o raonar, passat o futur...no ho se, per aixo ho escric a mesura que em va passant...
Publicar un comentario