any nou

arriba el clímax de la primavera, i amb ell nous amics, vells retrobats... i altra vegada un forat a dins, molt gros, mot gros, que es va fent fons i profund i no s'acaba. Arriben la primavera i l'alegria, i el forat neger les engull, i les retorna magnificades. I serà així fins que la tardor torni a calmar els ànims. Però fins llavors... a disfrutar!!!