Avui hi ha assaig, i sento la música des del despatx.
I no puc parar de teclejar i moure'm a la cadira, perquè la música, que amansa les feres, excita les que no ho som... no?
Avui ha fet bon dia i noto que d'aquí poc arriba el desgel, els primers rajos de sol i, després, la primavera... però la meva primavera se n'ha anat a Tanzània, i potser no tornarà, perquè la meva primavera m'ha dit que no em vol conèixer, que té por d'agradar-me, que té por de que jo li agradi... o sigui que em sembla que aquest any em quedo sense primavera.
Doncs vaja, amb l'hivern que portem em costarà una mica...
Tot i que a vegades em sembla que porto 27 anys sense primavera, però tothom diu que això és la sensació repetitiva del final de l'hivern.
Els hiverns, a vegades, duren massa anys.
No hay comentarios:
Publicar un comentario