irritabilitat amorosa

no sé per què, però darrerament em costa cada vegada més estar-me un parell de dies a casa dels meus pares.
Com molts, viuen fora de barcelona, i anar-los a veure gairebé sempre implica dormir una nit allà. A favor: el gos m'escalfa els meus, i el cor, i és el que més em demostra l'alegria que jo sigui allà. En contra: el contacte amb els meus pares, sobretot amb el meu pare, em fa ser l'ésser més irritable (i reconec que potser fins i tot insuportable)del món.
I aquest fet em fa reflexionar sobre la perdurabilitat -difícil- dels lligams familiars. Per què costa tant entendre's amb els qui més s'estima? És l'amor un sentiment tant "positiu" com ens el venen? Per què fa mal estimar massa? Segur que no estimar és pitjor? Com més et discuteixes més t'estimes? "Los que se pelean se desean"?"La maté porque era mía"?
Jo crec que aquestes dates ens apropen als dubtes més autèntics, als que de veritat ens preocupen, els que ens determinen la vida, i ens fan sentir que ha valgut la pena... o no, però això no és fins al final, i tot i que alguns fan tot el que poden perquè aquest final sigui aviat ("bushit"), encara queda molt, si tu vols, si jo vull, si el cel demà torna a ser blau i els ocells ens desperten.

boles amb pèls

avui he anat a dinar amb la meva germana.
Feia dies que no la veia, i la trobava a faltar, me n'he adonat.
Hem anat a mejar noodles. I ens hem posat al dia.
Ens hem adonat que ens coneixem poc, o que hi ha detalls de les nostres vides que no sabem.
Les boles amb pèls no eren als noodles.

desfer els nusos

hi ha vegades que, no saps com ni per què, la vida et va deslligant dels nusos que tú mateix has anat fent al teu voltant. Els lligams que, poc a poc, t'has anat creant (qui sap si per mantenir-te lligat a la terra i no arrencar a volar, o per necessitat de creure que et necessiten). El cas és que ja et pots passar anys i anys bucant cordes que et lliguin, encara que ho facis inconscientment, que de sobte la vida te les talla, et desfà els nusos i et deixa sol al mig del no-res, lliure enmig del món... i has de tornar a començar a construir-te un entorn, que ara pot ser una selva tropical plena de verd i feres, un oceà d'amics i d'onades que van amunt i avall o una serralada de compromisos socials que pugen i baixen com la millor i més natural de les muntanyes russes.
A vegades la vida, per molt que vulguem complicar-nos-la, és molt senzilla...
i l'únic que ens cal és viure-la.

ficcions I

No hi ha mai ningú que entengui la línia divisòria entre la ficció i la realitat. Escriure fosques coses pot ajudar a dissipar la foscor de l'ànima, convertint-se en una activitat positiva pel qui escriu (potser no tant pel qui llegeix). Però aleshores ningú entén que tú no siguis així, que el jo ficcional no tingui res a veure amb el jo real de cada dia.
Les ficcions.

grey day

AND GREY SOUL.
you went away
TODAY
and the sky knows it

tot canvia

i tot roman.

A vegades - la majoria- és inútil resistir-se al canvi, perquè tot canvia, ho vulguem o no. No hi podem fer res. El temps ens espatlla, el cos degenera i la vida passa. I nosaltres aquí, pensant que demà serà un altre dia quan, la majoria de les vegades -de les vides- demà no serà, i punt.

A vegades - la majoria- pensem que una situació durarà per sempre. Només ho pensem en dues situacions:
quan som tan feliços que ni ens n'adonem
quan som tant desgraciats que viure ens fa mal.

El que no sabem apreciar, mai, és que si tenim la sort de ser enormement feliços o profundament desgraciats és perquè estem vius, perquè tot -i tothom- té el seu temps.

I perquè al final, molt al final... (es veu) que val la pena!

segones oportunitats

a vegades la vida te'n dóna,
i et preguntes si és per
esmenar els errors comesos...
o per tornar a equivocar-te,
tant o més que abans.
Alguna opinió?

el veí

Ëllà és una noia molt despistada. És maca, amb l'encant de les nimfes estrangeres, delicades i suaus, i d'esperit original. Té passió per les arts de tota mena, i s'entusiasma amb la sortida del sol cada matí, amb el cant dels ocells i els peixos del port al migdia i amb la brisa fresca al capvespre. Ëllà té un nom estrany que ningú sap pronunciar. I potser és per això, o potser no... el cas és que Ëllà fa sis mesos que surt amb un noi, i n'està molt enamorada. Ëllà el va conèixer una nit de "farra" mentre esperava que l'amiga sortís del lavabo de la discoteca. Ell se li va apropar i li va preguntar el nom. Ëllà li va dir. Ell es va pensar que li prenia el pèl, i va fer l'acudit fàcil. El cas és que Ëllà té uns costums més aviat liberals i el noi i l'alcohol li feien el pes, i aquella nit ja va visitar el pis d'Ell. Va estar molt bé. Van riure molt. Però Ëllà va patir de "dinar familiar inel·ludible" a l'endemà i va haver de marxar. Es van intercanviar telèfons i van quedar que es trucarien a la tarda. Aquella mateixa nit Ëllà va agafar el cotxe i se'n va tornar a casa d'Ell. Ëllà és una noia molt despistada, amb un nom estrany que ningú sap pronunciar, i potser és per això, o potser no... el cas és que Ëllà es va equivocar de pis en trucar l'intèrfon, i un altre noi va respondre. Ell viu en un bloc tot nou i "exclusiu", amb un d'aquests porters automàtics que tenen càmera, i quan Ëllà va trucar aquella nit, Alter, el veí, que feia un segon era a punt de suicidar-se, es va aturar i va anar a obrir. Sabia que s'equivocaven, perquè ell no tenia ningú que li fes visites (ni li truqués, ni li escrivís...) però igualment va anar a obrir. Quan la pantalleta es va il·luminar i la va veure, allà al bell mig de la nit... va saber que era Ëllà, i que l'havia vingut a salvar. Ell, mentrestant, s'adormia davant d'una altra pantalla tot esperant el timbre que no sonaria més; i Ëllà ja fa 6 mesos que surt amb Alter, gràcies a una primera nit fantàstica que va passar amb Ell i un oblit descuidat en un moment imprevist. Però és que Ëllà és una noia molt despistada amb un nom que ningú no sap pronunciar... potser és per això, o potser no...

malson d'estiu

avui he dormit.
He tornat a dormir, gairebé tota la tarda. I mentre ho feia, al sofà, he tingut un malson. Un d'aquells horribles, de dia de ressaca.
M'he despertat just quan marxava.
I ens hem quedat sols, el meu malson i jo.
S'ha anat diluïnt per efecte de la calor, però encara ha volgut durar una estona.
Al final he guanyat jo, com sempre.
Fins la propera tarda de calor.

sento

Avui tinc ganes d'estar amb el Pantxo.
A vegades aquesta "bola de pèl" t'ajuda a veure el món amb més suavitat.
És agradable saber que hi ha racons així al món.

journal intime

... no crec que tingui gaire sentit el què escric aquí, a part de buidar-me el cervell quan el tinc massa ple (fet que no diu gaire de la seva capacitat, dirien alguns) però aquests dies estic llegint el darrer llibre de Fréderic Beigbeder, L'égoïste romantique, i em sorprèn la frescor i universalitat de les seves reflexions, per molt "masculí" que sigui el seu estil.

love is in the air

La cap de comunicació de l'empresa "Love is in the air" té problemes de comunicació amb la seva parella. Tipa de no poder, o no saber, parlar amb la persona més important del món (per a ella) se'n va a un psicòleg.
Aquest li diu que no es preocupi, es relaxi i procuri disfrutar la vida tal com li ve. Li diu que és una ordre i l'haurà de complir, i ella ho fa. Arriba a casa una mica abans del què es habitual, i hi troba la seva parella al llit, acompanyada.
Primer no s'ho creu. El seu cervell triga a processar la imatge del seu home, al SEU llit, amb una dona... que no és ella.
Després (uns 5 segons després) sent la curiositat morbosa de veure-li la cara a ella, mentre ell la mira als ulls i li deixa anar els típics "Què fas tant d'hora?" i "No és el que sembla" tot tapant-se amb els llençols.
I la curiositat morbosa es converteix en necessitat imperiosa en 2 segons, i la cap de comunicació de la "love is in the air" es troba en una situació que fa honor al nom de la seva empresa... i en aquell moment no se li acut res més que estirar el llençol.
I la sorpresa és màxima. No hi descobreix la secretaria pèl-roja del seu marit, ni l'espectacular rossa que el va perseguir durant els anys de facultat: hi veu la seva cara, el seu cos, la seva expressió de sorpresa... com si fos davant d'un mirall tridimensional.

La cap de comunicació de la "love is in the air" ha decidit no tornar a visitar el psicòleg. I proposar-li un trio al seu marit.

i love you

t'estimo.
fa temps que tothom ho sap,
però fins fa una setmana jo no vaig saber quant.

but i still haven't found...

Moment de comunió col·lectiva!!!

vier, espero que no posis aquest tall!
Gràcies pels teus ànims, i les teves "risas", permet-me la llicència:
Ets molt gran, petit ;) [amb veu de perdonavides i tot el carinyo del món]



Em segueixo sentint illa, però l'important és saber-ho.

u2

and you, and you, and you...

illa/isla

Quiero ser la isla
a la que vuelves cada tarde
después de faenar,
con las redes llenas
y los ojos vacíos de mar.

Quiero ser tu isla
para que te resguardes
en mis acantilados
los días de tormenta.

Quiero ser la isla
en la que hagas escala
en cada viaje que emprendas.

Soy tu isla:
el pedacito de tierra firme
que te sostiene
cuando el mar está revuelto.

Soy la isla que te aisla del asilo y el retrete.
Soy la isla que te lleva al gran azul sin moverse.
Soy la isla, compacta y segura,que el pájaro requiere.

Vull ser una illa,
perquè hi vinguis a pescar.
Si t'aïlles al continent
en la illa que jo sóc
trobaràs repòs.

Però cada matí te'n vas
a fer el castell
i quan tornes
et trobes la illa envahida,
saquejada i cremada
per tots els que hi han passat abans.

Vull ser la teva illa,
la dels teus somnis,
perquè em descobreixis en el mapa.

La isla que és illa
i t'allunya del tedi
la isla que és illa
i el mar que és tebi
es confonen,
s'estimen,
en cada onada
en cada medi.
Vull que me trobis
i em retreguis
els pirates
els encanteris...

Avui tornava a casa a les tres de la matinada, venia del cine, sola,
i caminava distreta (com sempre) pel mig de l'avinguda
quan de sobte m'ha semblat que me cridaven.
No n'he fet cas i he seguit mirant els arbres,
però han tornat a repetir el meu nom.
I m'he trobat la beth, com per art de màgia,
d'una amnera estranya i divertida,
hem coincidit en l'únic dia que ha passat a Barcelona
abans de tornar a Palma.

pa'lante... o meme not

Molt bé. No he escrit res de que l'ip em va demanar que completés el "meme".
Primer: esbrinar què era un meme.
Amb un parell de clicks n'hi va haver prou.
Segon: escriure'l.
Tercer: assumir la... derrota?
No, és només que la meva vida és molt més indefinida... i no estic segura que m'agradi, però és així, i no tinc ganes de definir-la més, almenys de moment.

He decidit tornar a reprendre el blog, i "fer el meme" (m'agrada l'expressió, dóna molt de joc, no?) quan l'hagi de fer (qüestió de destí o alguna cosa així).
Pa'lante... dedicat a la Lau, perquè torni del Mulhacén amb la vieja sota el braç
... "que pa'tras ya te doy yo bastante"!

28 primaveres!!!

El proper dia 9 és el meu cumple, o sigui que esteu tots convidats:
el 10 de juny a les 11 a casameva ;)

no tinc paraules

què voleu?

vols que et rigui les gràcies,
et respongui les preguntes
i hi sigui quan em necessites,
vols que rigui quan tu rius,
que sigui al teu costat quan ploris
i que no em queixi
si no vens a mi.

vols que et vulgui
però tu no em vols.
Vols dir?